Obertura Escocesa

Obertura Escocesa. (C45)
Obertura oberta.
Seqüència: 1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. d4.

Història:
L'Obertura Escocesa va ser batejada així a arrel d'un famós matx per correspondència entre Londres i Edimburg, en el 1824, tot i que aquestes tres primeres jugades són molt més antigues. Es tracta d'una d'aquelles obertures que estava de moda en el segle XIX i que ha sigut més o menys abandonada en el selge XX. El cas de l'Escocesa és, de totes maneres, diferent, perquè ha sigut ressuscitada i restablerta la seva popularitat casi fins el punt en què es trobava en el seu moment àlgid. Gari Kasparov ha sigut l'artífex del seu renaixement, adoptant-la en tres matxs successius pel Campionat del Món (1990, 1993 i 1995), el que ha induït a uns altres grans mestres a seguir el seu exemple, incorporant-la al seu repertori.


Plantejament:
La jugada 3. d4 obliga pràcticament a les negres a entregar el centre, amb 3. ... exd4. A continuació les negres han de decidir entre atacar el peó e4 (amb 4. ... Cf6 o 4. ... Dh4) o donar-li preferència al desenvolupament (amb 4. ... Ac5 o una altra jugada). En la vella línia principal on les negres juguen 4. ... Cf6, les blanques poden prosseguir amb 5. Cc3 i el negre, al seu torn, amb 5. ... Ab4, clavant el cavall.

També trobem la Variant Moderna, amb 5. Cxc6, seguit de 6. e5. Es tracta de la variant preferida de Kasparov, però actualment les negres semblen poder resistir els embats enemics. A Kasparov també li agrada la línia 4. ... Ac5 amb la resposta 5. Cxc6. La vella jugada 5. Ae3 o la relativament nova 5. Cb3, són alternatives amb motius posicionals, abans que tàctics.
La Variant Steinitz, 4. ... Dh4, és una temptativa de guanyar un peó, però ha estat en l'aire durant més d'un segle, i tot i que la posició negra sol semblar dubtosa, el cert és que segueix sense haver una refutació clara.
Finalment trobem el Gambit Escocès, 4. Ac4, on les negres poden acceptar-lo o eludir-lo, en ambdós casos amb perspectives raonables.

Principals practicants:
Kasparov.



ELS PUNTS DE COINCIDÈNCIA DE LES PECES AGRESSORES

Abundants exemples típics de mats amb torre i alfil en el mig joc existeixen en els escacs. Sabem que moltes de les partides famoses han sorgit perquè el jugador avesat capta la idea de la combinació pel coneixement de les suggestions que formen gran part de la pila escaquística de cada un.
El fil de la idea sorgeix del fet de que les dues peces -torre i alfil- conjuguen la seva acció en la vuitena fila, en un punt vital de la situació del monarca enemic.

Una vegada comprovat això, s'ha de veure de quins mitjans és possible valer-se per desallotjar o distreure tàcticament a les peces adversàries de suport del sector amenaçat. A vegades això no és factible, i el jugador rebutja la combinació. En uns altres casos s'ha de maniobrar subtilment, i en la capacitat de cada un d'ells es troba la solució del problema.
Però la idea fonamental ha de tenir-se abans, puix que sabent l'itinerari del pla és més fàcil captar les maniobres intermèdies per concretar-lo en una victòria.

Ara veurem un mat d'aquesta família que es produeix en la partida Distl - Rossipal, jugada en el 1900 a Praga (Rep. Txeca). Es va desenvolupar així:

Distl - Rossipal
Praga, 1900

Obertura Escocesa

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. d4 exd4 4. Cxd4 Cxd4?!

Mala jugada, doncs centralitza la dama blanca.

5. Dxd4 Ce7 6. Ac4 c6 7. Cc3 d6 8. Ag5 Db6 9. Dxd6 Dxb2 10. Td1!

Aquest moviment revela que les blanques coneixen la idea del mat que estem tractant, doncs entreguen el cavall amb escac per a construir la "màquina".

10. ... Dxc3+ 11. Ad2!!

El secret de la combinació està en la retirada. Les blanques s'han adonat de que l'alfil no pot donar mat des de g5 combinant amb la torre a d8, per l'acció del cavall de e7, i ara intentaran donar-lo per una altra ruta i precisament traient profit de la situació del cavall, que li treu al rei aquesta via d'escapatòria.

11. ... Dxc4

Les negres segueixen engolint peces sense reparar en la indigestió...

12. Dd8+!!

El sacrifici de dama típic en la vuitena fila.

12. ... Rxd8 13. Aa5+ Re8 14. Td8 mat.

He agafat aquest bell exemple per destacar quin és el grau d'importància que adquireix el jugador avesat el conèixer les posicions típiques de mat i la successió de maniobres que amb aquesta base poden projectar-se si es té construït l'esquema del mateix.

1 comentari:

Escaquejant ha dit...

Ostres, m'has d'explicar com t'ho fas!
Fa poques hores que he obert el període d'inscripció del temàtic, del que no havia dit res a ningú, i ja tens material preparat...

Ets un crack!