Obertura Anglesa

Dedicatòries: Vidrerenc, psicoalai i andvid (Escaquejant).
Obertura Anglesa. (A10-A39)
Obertura de flanc.
Seqüència: 1. c4.

Història:
L'Obertura Anglesa rep el seu nom per associació amb el mestre anglès Howard Staunton, qui la va jugar en sis ocasions contra Saint Amant en el seu matx de 1843, així com també en l'històric torneig internacional de Londres 1851, tot i que ja havia sigut jugada abans (fins i tot apareix en els llibres de Lucena i Ruy López). Staunton i els seus contemporanis entenien moltes de les estratègies que avui coneixem com "hipermodernes". Però el desdeny de Morphy per aquesta obertura va fer que passés de moda, en un període letàrgic que va durar un segle. Alguns exploradors audaços, com Tartakower (qui la va qualificar "d'obertura del futur" quan ja ho estava sent del present), Rubinstein i Nimzovich, es van aventurar a emprar-la ocasionalment, abans de la Segona Guerra Mundial, però des de llavors l'Anglesa ha passat a ser mera rutina en l'escena internacional. Va ser adoptada per Botvinnik, Karpov i Kasparov en els seus triomfals matxs pel Campionat Mundial, i la seva elecció per part de Fischer, contra Spassky, en 1972, va causar sensació, ja que trencava amb la seva proverbial devoció pel peó de rei.

Plantejament:
L'estratègia de l'Obertura Anglesa es caracteritza per formacions de peons fluïdes i vigoroses lluites pel control del centre. Sovint les blanques, després d'aquest avanç inicial en el flanc de dama, seguiran amb el fianchetto del seu alfil de rei, en una temptativa per apoderar-se de les caselles centrals blanques. Les negres poden oposar-se a aquest pla, adoptant un esquema de la Defensa Siciliana amb colors invertits, o bé tractant de transposar a una obertura de peó de dama, com el Gambit de Dama refusat, l'Índia de Rei (1. d4 Cf6 2. c4 g6 3. Cc3 Ag7 4. e4 d6) o la Defensa Holandesa (1. d4 f5). L'alternativa independent és la Variant Simètrica (1. c4 c5), rica en possibilitats, que van des de contragambits i agressives formacions amb peó de dama aïllat fins a esquemes restringits però dinàmics tipus eriçó, a més a més de les tranquil·les i subtils maniobres que caracteritzen a la Variant Ultrasimètrica (1. c4 c5 2. Cc3 Cc6 3. g3 g6 4. Ag2 Ag7).
És natural tractar l'Anglesa com una Siciliana invertida, però els resultats sovint són sorprenents: línies principals de la Defensa Siciliana es corresponen amb fosques variants marginals de l'Anglesa, i viceversa.

Principals practicants:
Zukertort, Steinitz, Reti, Keres, Botvinnik, Tartakower, Smyslov, Fischer, Kasparov, Petrosian, Rubinstein, Nimzovich i Karpov, entre altres.