Obertura Catalana

Dedicatòries: llpages, jmPiT i jamv (Escaquejant).
Obertura Catalana. (E00-E09)
Obertura índia.
Seqüència: 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. g3 o 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. Cf3 d5 4. g3 Ae7 5.Ag2 0-0.

Història:
Quan un noble català, el Comte Armengol d'Urgell, va llegar les seves peces d'escacs al Convent de Saint Gilles, a prop de Nîmes (França), amb prou feines podia haver imaginat que feia un llegat als propis escacs. La voluntat del comte (que pot datar-se entorn de l'any 1008 dC) és la primera font europea que menciona els escacs, de manera que el joc fa la seva aparició, en la civilització occidental, a Catalunya. A la ratlla d'un mil·lenni després, en el 1981, els jugadors d'escacs de La Seu d'Urgell, una petita ciutat en el cor de Catalunya, a prop de la frontera entre Espanya i Andorra, van commemorar aquest esdeveniment de la història dels escacs erigint una estàtua a la ciutat, en record de les paraules del seu llegat.
La nomenclatura dels escacs també es va fer de pregar al rendir-li "homenatge a Catalunya". Només en el 1929 va fer la seva aparició en escena l'Obertura Catalana, quan els organitzadors del torneig de Barcelona d'aquell any li van demanar a Tartakower que inventés una variant amb el nom de la regió. L'obertura es va convertir en un èxit, sent emprada des de llavors per Alekhine, Botvinnik, Reshevsky, Smyslov, Korchnoi, Karpov, Kasparov i un bon nombre de mestres de primera fila.

Plantejament:
El sistema constitueix una bona alternativa per a les blanques al Gambit de Dama i unes altres obertures de peó de dama.
La forma més popular d'enfrontar-se a la Catalana és la Variant Oberta, 3. ... d5 4. Ag2 dxc4. Les negres obren la gran diagonal per a l'alfil blanc, però obliguen al seu rival a perdre temps en recobrar el peó. Les blanques normalment opten per desenvolupar-se amb 5. Cf3, descartant la immediata captura del peó, amb 5. Da4+. Es pot seguir amb un desenvolupament clàssic: 5. ... Ae7 6. 0-0 0-0 7. Dc2 a6. Amb 8. a4, les blanques poden contenir el flanc de dama, o reprendre amb 8. Dxc4, permetent l'expansió negra en el flanc de dama, amb 8. ... b5.
Les negres disposen d'uns altres plans a la cinquena jugada. Una important alternativa és 5. ... c5 6. 0-0 Cc6, pressionant d'immediat sobre d4. Les blanques poden descobrir el seu alfil de fianchetto amb 7. Ce5, o bé clavar el cavall de c6 amb 7. Da4.
5. ... a6 és una temptativa de protegir el peó de c4. Després de 6. 0-0, les negres poden portar a terme la seva "amenaça", amb 6. ... b5, o bé desenvolupar-se abans, amb 6. ... Cc6. Amb 5. Ce5, les blanques impedeixen ...b5.
També trobem cinquenes jugades menys freqüents de les negres: 5. ... Cc6, 5. ... Ad7, 5. ... Cbd7, l'agressiva 5. ... b5 i 5. ... Ab4+, tractant de desorganitzar la posició blanca.
Reprendre d'immediat el peó, amb 5. Da4+, és menys prometedor que 5. Cf3.
La Variant Tancada, 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. g3 d5 4. Ag2 Ae7 5. Cf3 0-0 6. 0-0, tanca menys tàctica immediata, puix que les negres poden desenvolupar les peces a l'empara dels seus peons. La continuació més habitual és 6. ... Cbd7, quan les blanques aconsegueixen un espai una mica major i llibertat, amb 7. Dc2, planejant l'avanç e4, amb o sense inclou-re la posicionalment desitjable b3. Les línies alternatives 6. ... c6, 6. ... c5 i 6. ... Ca6 són una història semblant. Les blanques conserven un petit avantatge. A pesar d'aquesta avaluació, els jugadors poden optar per la Variant Tancada, puix que l'avantatge blanc no amenaça amb convertir-se en molt major i conté marge suficient per a diverses maniobres estratègiques.

Principals practicants: Botvinnik, Alekhine, Reshevsky, Smyslov, Keres, Korchnoi, Karpov i Kasparov, entre altres.


LA CREACIÓ DE L'OBERTURA CATALANA

Tartakower va introduir per primera vegada en el torneig de Barcelona de 1929 (esdeveniment que es va celebrar com un dels actes especials de l'Exposició Universal) el moviment 2. g3, que posteriorment va rebre el nom d'Obertura Catalana.

Tartakower - Torres
Barcelona, 1929

Obertura Catalana

1. d4 Cf6 2. g3 g6

Torres opta per la variant simètrica. Unes altres opcions eren 2. ... e6 o bé 2. ... d5.

3. c4 c5

En la partida Tartakower - Monticelli, d'aquest mateix torneig, es va jugar 3. ... Ag7 4. Ag2 0-0 5. e4 amb millors perspectives per a les blanques.

4. d5 d6

Curiosament aquest tipus d'estructura correspondria actualment a una Defensa Benoni.

5. Cc3 Af5 6. Ag2 Ag7 7. e4 Ag4 8. f3 Ac8 9. Cge2 Cbd7 10. 0-0 h5 11. h3 a5

No servia 11. ... Ce5? per 12. f4 Cxc4? 13. Da4+, guanyant peça.

12. Ae3 Cb6 13. b3 Ad7 14. a4 Dc8 15. Rh2 Ch7 16. Dd2 g5 17. f4

No era convenient 17. Axg5? per 17. ... Cxg5 18. Dxg5 Ae5 i les negres tenen un fort atac pel peó cedit.

17. ... h4 18. gxh4

Era més sòlid 18. g4, però les blanques volen entrar en un joc més agressiu.

18. ... g4 19. f5 gxh3 20. Axh3 Af6 21. Ag5 Cxg5 22. hxg5 Ae5+ 23. Rg2 Dc7 24. Cg1

Amb la idea d'ocupar la casella f3 i expulsar el molest alfil situat a e5.

24. ... 0-0-0 25. Cf3 Ag7 26. Cb5!

Un sacrifici posicional per mantenir la iniciativa.

26. ... Axb5 27. axb5 Axa1 28. Txa1 Tdg8 29. Dxa5 Rd7

Si 29. ... f6, 30. g6 Rd7 31. Ag4 Ta8 32. Dc3 Txa1 33. Dxa1 Td8 34. Db2 i les blanques estan millor gràcies al seu perillós peó passat a g6.

30. f6+ Txh3 31. Rxh3 exf6 32. gxf6 Dd8 33. Dc3 Rc7 34. Ch4 Dc8+ 35. Cf5 Tg6 36. Tf1 Cd7 37. Da5+ Cb6

En cas de 37. ... Rb8, 38. b6! Dh8+ 39. Ch4 Txf6 40. Ta1 Rc8 41. Da8+ Cb8 42. Ta7 amb clar avantatge del blanc.

38. e5!

38. ... Th6+?

Una bona opció per al negre era 38. ... Tg1! 39. Txg1 Dxf5+ 40. Tg4 Df3+ 41. Rh4 amb grans possibilitats d'empat pels molestos escacs de la dama negra.

39. Rg2 Tg6+ 40. Cg3 Dd8 41. b4 Rb8 42. bxc5 dxc5 43. Tf3 Tg4 44. e6! Dd6

Unes altres alternatives no servien. Per exemple: 44. ... fxe6? 45. f7!; 44. ... Txc4 45. e7 Tc2+ 46. Rf1!.

45. e7 Tg8 46. De1 Te8 47. Cf5!

Les negres van abandonar, puix que totes les continuacions porten a la victòria del blanc. Per exemple:

47. ... Dxf6 48. Dg3+ Rc8 49. Cd6+ amb clar avantatge.
47. ... Dd7 48. De5+ Dc7 49. Dxc7+ Rxc7 50. Cg7 amb avantatge decisiu.
47. ... Tg8+ 48. Cg7 amb avantatge del blanc.