Obertura Vienesa

Dedicatòries: Espantat (Escaquejant).
Obertura Vienesa. (C25-C29)
Obertura oberta.
Seqüència: 1. e4 e5 2. Cc3.

Història:
Abans de la Primera Guerra Mundial, Viena era la capital d'un imperi poliglota i un important centre intel·lectual: els noms de Freud i Wittgenstein, per exemple, aviat se'ns vénen a la ment.
Aquesta obertura rep el nom d'aquella ciutat perquè destacats mestres de l'època (sobretot, Tartakower i Spielmann) la van emprar regularment. Més o menys per llavors va ser adoptada també per gegants com Chigorin i Alekhine. Exceptuant un petit ressorgiment, en els anys quaranta i cinquanta, per part del nord-americà Weaver Adams -qui afirmava que les blanques guanyaven de forma forçosa-, l'Obertura Vienesa ha passat a la mansarda. Actualment, jugadors emprenedors, com Shabalov i Anand, la plantegen ocasionalment, però el seu principal advocat és el gran mestre rus Tseitlin, qui va escriure un llibre (junt amb Glazkov) sobre l'obertura.
Va ser estudiada per Jänisch en el seu llibre "Nuevo Análisis" (1842-1843), i posteriorment analitzada per jugadors vienesos, com Hamppe i R. Teichmann.

Plantejament:
La idea subjacent a 2. Cc3 és desenvolupar peça mantenint obertes les opcions f4 i Dh5 (o Df3). La resposta més natural de les negres és 2. ... Cf6. Contra 3. Ac4, les negres poden jugar 3. ... Cxe4, l'anomenada Variant Frankenstein-Dràcula, amb grans complicacions. Un joc més posicional es deriva de 3. ... Cc6, 3. ... Ac5 i 3. ... Ab4.
En lloc de 3. Ac4, les blanques poden optar també per la lenta 3. g3 o per la vella i temàtica 3. f4, que dóna lloc a un joc equilibrat.
L'alternativa més important, en la segona jugada negra, és 2. ... Cc6. Les blanques tenen ara l'opció 3. f4, que pot conduir als gambits Pierce (1. e4 e5 2. Cc3 Cc6 3. f4 exf4 4. Cf3 g5 5. d4), Hamppe-Allgaier (1. e4 e5 2. Cc3 Cc6 3. f4 exf4 4. Cf3 g5 5. h4 g4 6. Cg5) o Steinitz (1. e4 e5 2. Cc3 Cc6 3. f4 exf4 4. d4 Dh4+ 5. Re2), amb interessants possibilitats per a ambdós bàndols. 2. ... Ac5 és una forma d'evitar les línies habituals, i va ser jugada per Capablanca.

Principals practicants:
Capablanca, Alekhine, Chigorin, Spielmann, Tartakower, Shabalov, Anand, Tseilin, Jänisch, Teichmann, Hamppe i Steinitz, entre altres.

LES MANIOBRES TÀCTIQUES

Que la dificultat tàctica en els escacs és gran ho saben per experiència tots els aficionats. En les posicions comunes la majoria dels jugadors sap de quina manera ha d'orientar-se l'atac. Té la sensació de quin és el punt dèbil i coneix per experiència quin és el sistema per dur a terme l'ofensiva. Però incorre freqüentment en el greu error de transposar jugades i de malmetre, per falta de subtilesa en l'anàlisi, esforços mentals harmònics i intensos.
La dificultat tàctica en els escacs és el detall portat a primer pla i, en realitat, és difícil establir principis científics per evitar-la. Es pot demostrar quins són els temes centrals de la combinació en escacs, i per quines raons un jugador pot projectar plans de sacrifici aparentment atrevits. Hi ha punts de referència que permeten saber si ha arribat l'hora d'iniciar una ofensiva i raons més o menys clares per determinar quin és el pla a seguir en cada cas. No succeeix el mateix en les execucions de les combinacions, puix que no hi ha teoria que pugui considerar els accidents tàctics d'una lluita. Per superar aquests obstacles, només té el jugador a la seva disposició el major o menor poder de la seva capacitat escaquística.

Ara veurem una partida instructiva. A ella, Fernández Coria va batre a Roberto Grau en excel·lent forma, precisament per haver, aquest últim, portat a terme un pla guanyador de manera errònia. La idea de la combinació estava correctament delineada, però Grau va errar la maniobra per executar-la i va quedar amb una posició inferior per un simple error tàctic. No ja per la transposició de jugades, sinó per la defectuosa idea d'execució. Una vegada més el detall tàctic malmetent una excel·lent idea estratègica.

R. G. Grau - V. F. Coria
Buenos Aires, 1924

Obertura Vienesa

1. e4 e5 2. Cc3 Ac5 3. Ac4 Cf6 4. d3

El millor, puix que 4. f4 dóna origen a una variant complicada favorable al negre: 4. ... Axg1! (si 4. ... 0-0, 5. d3, i no 5. fxe5 per 5. ... Cxe4 6. Cxe4 Dh4+, guanyant peça) 5. Txg1 Cxe4 6. Axf7+ Rxf7 7. Cxe4 Te8 i les negres estan millor.

4. ... Cc6

Al nostre enteniment, aquesta jugada és inferior a 4. ... c6, jugada que té un doble objectiu: impedir la possible intromissió del cavall blanc a d5 i preparar la ruptura del centre de les blanques mitjançant la jugada alliberadora ...d5, que en totes les obertures de peó de rei, com bé ho va demostrar Reti, constitueix la clau de la defensa de les negres i serveix per a proporcionar-los, en la majoria de les obertures de peó de rei, millor partida.

5. Ae3

És aquesta la jugada justa per explotar el lleuger error estratègic que representa el 4rt moviment de les negres, doncs no existint pel moment el perill de la forta rèplica negra ... d5, representa el guany d'un valuós temps que les blanques aprofiten per al seu millor desenvolupament.

5. ... Ab6 6. Dd2 d6 7. Cge2 Ae6 8. Cg3

Aquesta jugada respon el desig d'impedir 8. ... Axc4, a causa de la greu debilitat que les negres es crearien a f5, però no és, probablement, la jugada justa.
En els plantejos de les característiques del present, en que la lluita se circumscriu al centre, resulta perjudicial allunyar les peces del radi central. Era de considerar-se 8. Ag5, impedint ... d5, jugada que no seria una pèrdua de temps amb l'alfil, com aparentment sembla, per quant al col·locar-se primer a e3 va forçar a les negres a perdre un temps amb el seu alfil de rei (5. ... Ab6).

8. ... d5

De l'oportuna realització d'aquesta jugada depèn, com ja he dit, la sort del joc. En la present ocasió representa només un alleujament per a les negres, que han aconseguit vèncer en part les dificultats del planteig.

9. exd5 Cxd5 10. Axd5 Axd5 11. Ch5

Les blanques, que no es resignen a perdre la iniciativa, comencen una llarga i perillosa combinació, que si bé no dóna els resultats suposats, serveix per imprimir a la partida singular interès.
En aquest moment, Grau confessa que va suposar tenir una partida molt superior, i probablement es deu a aquest concepte exagerat -a part de l'habilitat i precisió amb que el seu fort adversari va maniobrar- la pèrdua de la partida.

11. ... Tg8

El millor. És clar que no 11. ... g6, a causa de 12. Ag5!, seguit de 13. Cf6+, guanyant. Si 11. ... Axe3, 12. Dxe3 0-0? 13. Dg3! g6 14. Cxd5 guanyaria.

12. Ah6

Jugada tan bonica com dolenta, que posa en evidència una vegada més el difícil que és combinar amb exactitud, i encara més, el difícil que és en les posicions obertes dominar el temperament, no deixar-se arrossegar pels encants d'una combinació aparent. Precís és reconèixer que des d'aquest moment Coria comença a jugar amb habilitat suma, desenvolupant aquesta exuberància de recursos que tantes victòries aparentment difícils li ha proporcionat.
El correcte i suficient per obtenir en el pitjor dels casos una còmoda igualtat hauria sigut 12. Ag5!, doncs les negres no podien replicar amb 12. ... f6 a causa de 13. Axf6, i si 13. ... gxf6 14. Cxd5, etcètera.

12. ... gxh6 13. Cxd5

Aquesta jugada aclareix el veritable propòsit de les blanques a l'efectuar la combinació iniciada amb 11. Ch5 i continuada amb 12. Ah6. A primera vista sembla que les blanques, per la superior conformació dels seus peons, per les debilitats que ofereixen els de l'adversari i per l'amenaça Cf6+, estan millor; però no és així, com es veurà per la continuació posterior del joc. Coria s'encarrega de demostrar-ho.

13. ... Tg6!

Amb aquesta senzilla jugada desapareixen totes les amenaces de l'atac combinat dels cavalls i comencen les dificultats per al blanc a la columna g oberta.

14. Cxb6 axb6 15. Cg3 Dd5

Aquesta excel·lent jugada complica seriosament la situació de les blanques, que es veuen forçades a enrocar-se en el flanc de rei sota la perenne amenaça de la línia oberta. És interessant observar com Coria ha col·locat la dama de manera que actua eficaçment sobre ambdós flancs.

16. 0-0 0-0-0

Amb un clar concepte de la posició, Coria, que sap que té la iniciativa, refusa la possibilitat de guanyar un peó a canvi de veure's privat de la direcció de la lluita, perquè després de 16. ... Txa2 17. Txa2 Dxa2 les blanques, mitjançant 18. f4, obtindrien una bona posició d'atac que compensaria suficientment el peó de menys, per la circumstància de que en un final els peons negres poc útil podrien fer, per trobar-se dos d'ells doblats.

17. f4 e4

Una altra vegada el millor. Si 17. ... exf4, 18. Dxf4 i les blanques estarien millor.

18. f5 Tg4 19. Dxh6 exd3

Decidit a violentar la lluita ràpidament, abans de que les blanques aconsegueixin millorar la seva posició i arribar a un final favorable per la deficient conformació de peons negres, Coria ha iniciat una correcta maniobra que condueix en impecable forma.

20. cxd3 Dd4+ 21. Rh1 Th4 22. Dg5 f6

La forma energètica i hàbil amb que Coria està portant a bon terme l'atac, només mereix elogis.
Ara tracta d'allunyar la dama de la zona de l'atac sense preocupar-se de recobrar el peó entregat.

23. Dd2

Millor que 23. Dg7, per quant la dama queda més pròxima a la zona atacada. Per exemple: 23. ... Ce5 24. Ce2 De3, etc.

23. ... Ce5 24. Ce2

Les blanques s'estan defensant de la millor manera, però tot s'estavella davant la precisió de les maniobres del negre.

24. ... Dg4! 25. Tf4 Dg5!!

Decisiu. Les blanques no tenen defensa davant les amenaces ...Cxd3, ...Txd3 o ...Cg4.

26. g3

Aquesta jugada accelera la derrota, però en qualsevol cas les blanques estan perdudes.

26. ... Txh2+!

Amb aquesta simple i bonica combinació, Coria dóna l'últim toc a la més inspirada de les seves creacions del Torneig Major del 1924.

27. Rxh2 Cf3+

I les blanques van abandonar.