Definicions d'interès

Contraatac.
Atac que llança el bàndol atacat, quan l'ofensiva que sofria arriba a un punt mort, o va esvanint-se. És una decisió estratègica, que ha de tenir en compte la coordinació de les peces respectives i els punts vulnerables de la posició enemiga, pel que, en última instància, té un caràcter forçosament tàctic.


Contragambit.
Fins i tot avui, la majoria dels autors defineix el contragambit com un gambit que realitzen les negres, el qual, sent cert, no és tota la veritat, doncs es tracta d'un gambit (generalment, una defensa dinàmica) en resposta a un altre gambit plantejat per les blanques. Teòricament, pot succeir en qualsevol fase del joc, però el contragambit instituït sol ser una defensa agressivva al gambit plantejat per les blanques en l'obertura. Així, no té sentit anomenar Contragambit Budapest a la defensa 1. d4 Cf6 2. c4 e5, doncs les blanques no havien plantejat cap gambit.


Defensa.
1. Defensa concreta d'una peça, una casella o una línia.

2. Defensa general o resistència organitzada contra una ofensiva enemiga.
3. Sistema d'obertura, des del punt de vista de les negres.

Gambit.
Paraula derivada de la italiana "gamba" (cama), i de "gambitare", una espècie de traveta practicada pels lluitadors italians del segle XVI.

Ruy López va introduir el terme en escacs ("...gambit, que vol dir joc d'ardits i celades..."), qualificant així a una variant concreta de la Defensa Damiano: 1. e4 e5 2. Cf3 f6 3. Cxe5 fxe5 4. Dh5+ g6 5. Dxe5+ De7 6. Dxh8.
Es tracta del sacrifici d'un o més peons (i, ocasionalment, d'una peça) amb idea d'accelerar el desenvolupament, o de propiciar un atac. Els gambits solen estar relacionats amb l'obertura, tot i que també s'efectuen en unes altres fases de la partida, però llavors s'anomenen sacrificis de peó. En alguns casos s'ha fet al·lusió a gambits de peça, tot i que aquesta expressió actualment no s'empra.

Obertura.
És la primera fase de la partida, en la que es mobilitzen les peces. Els objectius habituals d'ambdós bàndols, en l'obertura, són: un ràpid desenvolupament de les peces, la lluita per conquerir el centre i posar el rei a cobert (
enroc).
Tradicionalment, les obertures es classifiquen en cinc grans grups:
Obertes. Les que s'inicien amb 1. e4 e5.
Semiobertes. Les negres responen a 1. e4 amb una jugada no simètrica (diferent de 1. ... e5).
Tancades. Les que s'inicien amb 1. d4 d5 i amb una jugada diferent de 1. d4 que no sigui 1. ... Cf6.
Índies. Les que s'inicien amb 1. d4 Cf6.
De flanc. Tota la resta.

Variant.
1. Branca o línia de joc teòrica en una obertura.

2. Línia de joc amb una seqüència.