Defensa Nimzoíndia

Dedicatòries: juanjo777 i basbull (Escaquejant).
Defensa Nimzoíndia. (E20-E59)
Obertura índia.
Seqüència: 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. Cc3 Ab4.

Història:
Aquesta obertura havia sigut emprada per Blackburne en les últimes dècades del segle XIX, però sense el contingut estratègic que li va donar el major teòric dels escacs, Aaron Nimzovich, que va deixar un important llegat d'idees, algunes estranyes, algunes brillants i algunes dolentes. Difícilment podria esperar major reconeixement que el que aquí se li professa: el seu nom vinculat a aquesta activa i correcta defensa, tan respectada pel món dels escacs. Després de tota una carrera lluitant, amb les peces blanques, contra la Defensa Nimzoíndia, Botvinnik es va veure obligat a admetre que "probablement no existia refutació d'aquesta defensa", és a dir, un dels majors elogis que Botvinnik ha pogut pronunciar. Uns altres campions del món encara van anar més lluny en elogiar aquesta defensa: senzillament, van ocupar el lloc de les negres.


Plantejament:
La Nimzoíndia és "hipermoderna" en la seva estratègia, d'allí que se la inclueixi entre les defenses "índies", tot i que no contingui el característic fianchetto d'aquestes. Les negres no ocupen caselles centrals en les seves primeres jugades, però les seves peces les controlen. La clavada característica de la Nimzoíndia, 3. ... Ab4, exerceix el control de les caselles e4 i d5, i es reserva la possibilitat de doblar peons blancs a la columna c. El treball teòric de Nimzovich s'ocupa de les possibilitats ocultes de la restricció central i bloqueig de peons doblats.

Les possibilitats blanques d'aconseguir avantatge es deuen al seu centre de peons i al fet freqüent de que poden quedar-se amb la parella d'alfils. Les variants principals busquen els possibles avantatges per distints mètodes estratègics.

Principals practicants:
Nimzovich i Botvinnik, entre altres.