Obertures

Obertura Bird

2008-06-06T14:58:00.000+02:00

Obertura Bird. (A02-A03)
Obertura de flanc.
Seqüència: 1. f4.

Història:
El mestre anglès Henry Edward Bird (1830-1908) va demostrar, a la segona meitat del segle XIX, el potencial agressiu d'aquesta obertura. Tartakower la va revisar, Nimzovich va guanyar amb ella unes quantes formoses partides en els anys vint i, més tard, Larsen i Soltis la van incorporar al seu repertori d'obertures. Rara vegada es troba, actualment, en l'era moderna, però és probable que aviat gaudeixi d'un renaixement.

Plantejament:
Tot i que les negres no experimenten grans dificultats teòriques per igualar, no hi ha res dolent en l'estratègia blanca, orientada a controlar les caselles negres d4 i e5, i tampoc és desdenyós el seu valor sorprenent.
1. ... d5, la Variant Clàssica, ha sigut la resposta habitual a l'Obertura Bird, quan el joc té un caràcter de Defensa Holandesa (1. d4 f5) amb els colors invertits. Un fort control del punt e5 pot garantir-los avantatge a les blanques. Per fer-ho, disposen d'una sèrie de jugades estàndard:

1) Amb b3 i Ab2 desenvolupen una peça i sotmeten pressió a ambdues caselles, d4 i e5.
2) Després de e3, se sol deixar per desenvolupar en un futur l'alfil de caselles blanques, perquè el seu objectiu serà canviar-se pel cavall de c6 quan aquest es desenvolupi en aquesta casella. Per evitar-ho, molts jugadors prefereixen desenvolupar-lo amb ... Cd7 seguit de ... c6 o fer ... a6 per controlar b5.
3) També es juga, en ocasions, com quan l'alfil negre de rei es desenvolupa per d6, la sèrie d3, Cbd2, Ce5 i Cdf3, amb un fort control de e5.

Unes altres possibles jugades són 1. ... f5, la Variant Simètrica; 1. ... c5 o 1. ... e6, per entrar en una Siciliana o en una Francesa si el blanc juga 2. e4, respectivament, i 1. ... e5, el Gambit de From, amb variants complicades.

Principals practicants:

Bird, Larsen i Nimzovich, entre altres.

UN EXEMPLE DEL SEU PRINCIPAL PRACTICANT

H. E. Bird - J. Wisker
Londres, 1873

Obertura Bird

1. f4 c5

Per entrar en una Defensa Siciliana si Bird juga 2. e4.

2. Cf3 Cc6 3. e3 a6

Aquesta jugada serveix per evitar un futur Ab5, puix que les blanques se solen reservar la sortida de l'alfil de caselles blanques per canviar-lo pel cavall de c6 i dominar la vital casella e5. Una alternativa per evitar aquest pla és jugar Cd7.

4. Ae2 g6 5. 0-0 d5 6. d4 e6

També és possible 6. ... cxd4 7. Cxd4 Ag7, amb igualtat.

7. c3

No li recorda a l'estructura de la variant Stonewall de la Defensa Holandesa?

7. ... Cf6 8. Cbd2 b6

És millor 8. ... Ad6!? per mantenir el control de la important casella e5.

9. Ce5 Cxe5

És interessant 9. ... Ad7!?, 10. Cdf3 amb lleuger avantatge de les blanques.

10. fxe5 Cd7 11. e4 Ag7

Si 11. ... dxe4, 12. Cxe4 amb avantatge blanc.
Si 11. ... cxd4, 12. cxd4 Ab7 13. exd5 Axd5 14. Af3!, guanyant. (Si 14. ... Axf3?, 15. Dxf3 amenaçant mat amb Dxf7, i si 15. ... De7, 16. Dxa8+, amb avantatge aclaparador).

12. exd5 exd5 13. Cf3

És interessant 13. Af3!?, i si 13. ... Ab7, 14. Cc4!.

13. ... 0-0 14. Ae3 Ab7 15. Dd2 De7 16. Tae1 cxd4 17. cxd4 Tac8 18. Ad3 b5

O bé 18. ... f6! 19. exf6 Cxf6 20. Ag5, amb igualtat.

19. a3

Potser és millor 19. Ah6.

19. ... Cb6

Una altra opció és 19. ... f6!? 20. Ah6 fxe5 21. Axg7 Dxg7 22. Cxe5 Txf1+ 23. Axf1 Te8, amb lleuger avantatge blanc.

20. Ag5 De6 21. b3

La presència d'un cavall a c4 pot resultar molt molesta.

21. ... Tc7 22. Df4 Tc3 23. Te3 Tfc8?

Mala jugada. El negre no veu l'amenaça més forta del blanc, que és 24. Af6!. El salvava la simple jugada 23. ... h5!, puix que si 24. Af6 segueix 24. ... Dg4, amb lleuger avantatge blanc.

24. Af6!

24. ... h6

Si 24. ... Txb3? segueix 25. Axg7 Rxg7 26. Cg5 De7 (amenaça la dama negra i mat inevitable amb 27. Df6+ Rg8 28. Cxf7 i 29. Dh8 mat) 27. Dh4!, i no es poden aturar alhora les amenaces decisives 28. Txf7+ i 28. Dxh7+.

25. Ce1!

Aquesta senzilla jugada té la intenció de triplicar les peces majors a la columna f per pressionar sobre el punt negre més dèbil, f7, després de 26. Axg7 Rxg7 27. Tef3.

25. ... Cd7

El negre aporta defenses per protegir el seu monarca, però és massa tard.

26. Dg3!

Aquesta jugada amenaça 27. Axg7 Rxg7 28. Af5!, guanyant.

26. ... Cf8?

La millor defensa és 26. ... g5, però tanmateix el negre està perdut.

27. Axg6!

El sacrifici que marca el final de les negres.

27. ... Axf6

Si 27. ... Cxg6 o 27. ... fxg6 segueix 28. Txc3.
Si 27. ... Txe3 segueix mat amb 28. Ah7+ Rxh7 29. Dxg7 mat.

28. Txf6 Cxg6

L'intent de salvar la dama condueix al mat: 28. ... De7 29. Axf7+ Rh8 30. Dg8 mat.

29. Txe6 Txe3 30. Txg6+ fxg6

Si 30. ... Rh7, segueix 31. Txh6+! Rxh6 32. Dxe3+, guanyant.

31. Dxg6+ Rf8 32. Dxh6+

I les negres van abandonar.

Defensa Holandesa

2008-01-30T22:01:00.002+01:00

Dedicatòries: ska (Ska-ks).
Defensa Holandesa. (A80-A99)
Obertura tancada.
Seqüència: 1. d4 f5.

Història:
Mencionada per primera vegada per l'analista holandès Elias Stein, en el seu relat "Nouvelle Essai sur le jeu des échecs" (1789), l'obertura no va aconseguir molta popularitat fins que es va produir la revolució "hipermoderna" en els anys vint, quan Alekhine i Nimzovich van ser els seus primers banderers. Deu anys després, Botvinnik va forjar la Variant Stonewall com una arma efectiva, però l'Holandesa seguia considerant-se posicionalment sospitosa. Trenta anys més tard, l'aventurer danès, Bent Larsen, va recollir el testimoni, acumulant victòries amb aquesta defensa, però només en la dècada dels noranta ha tornat l'Holandesa a fer acte de presència, de la mà de fenòmens com Short, Kramnik i Yusupov.

Plantejament:
Potser el nom de Defensa Holandesa sigui un tant inadequat. Perquè, com que és com una imatge reflectida de la Siciliana, es tracta d'un contraatac abans que d'una defensa. Les negres tracten de crear el seu propi joc, més que neutralitzar l'avantatge blanc d'obertura. L'Holandesa resulta, no obstant això, més arriscada que la Siciliana, degut a que la posició del rei negre està més oberta.
La Variant Leningrado, 1 d4 f5 2. g3 Cf6 3. Ag2 g6 és, amb molt, la línia més popular dels últims temps. Les negres fianchetten el seu alfil de rei, mantenint flexibles els seus peons centrals. La línia principal de la variant és 1. d4 f5 2. g3 Cf6 3. Ag2 g6 4. Cf3 Ag7 5. 0-0 0-0 6. c4 d6 7. Cc3, i possibles desviacions són 4. c3, 4. c4 i 4. Ch3.
El Sistema Ilyin-Zhenevsky, amb els peons negres en d6 i e6, no es juga sovint en l'actualitat, puix que les negres tenen problemes en el centre. Les blanques han de jugar trencant en el centre amb e4, puix que un joc més tranquil els concedeix possibilitats raonables a les negres.
Sistemes menys habituals són: la Variant Anti Stonewall, 2. c4, i el Gambit Steinitz, 2. e4, que avui dia no frueix de molta popularitat. 2. Ag5 i 2. Cc3 són sistemes senzills però potents, que últimament han guanyat força popularitat.

Principals practicants:
Short, Kramnik, Yusupov, Larsen i Botvinnik, entre altres.

UTILITZI EL SEU REI COM A ARMA PODEROSA EN ELS FINALS

Capablanca - Tartakower
Nova York, 1924

Defensa Holandesa

La següent partida és un clar exemple de la força del rei irrompent en el camp adversari durant el final de la partida. Capablanca, com és costum en ell, desenvolupa un joc aparentment senzill i ple de lògica.

1. d4 f5 2. Cf3 e6 3. c4 Cf6 4. Ag5 Ae7

Amb aquest moviment no se soluciona el problema del negre, que consisteix bàsicament en el desenvolupament de les peces del flanc de dama i la convenient construcció de la seva cadena de peons.
Una altra possibilitat era 4. ... Ab4+, 5. Cbd2 h6 6. Axf6 Dxf6 7. a3 Ae7 amb igualtat.

5. Cc3 0-0 6. e3 b6 7. Ad3 Ab7 8. 0-0 De8

Millor que 8. ... Ce4. Ara les negres amenacen un atac per mitjà de ... Dh5 i ... Cg4.

9. De2

Amb la intenció de contestar 10. e4 contra 9. ... Dh5, el que proporcionaria millor joc al blanc. Per aquest motiu, les negres intenten portar a terme una maniobra de simplificació de la posició.

9. ... Ce4 10. Axe7 Cxc3 11. bxc3 Dxe7 12. a4

Per a respondre a 12. ... Cc6 amb 13. Tfb1 (amenaçant a5), 13. ... Ca5 14. c5 bxc5 15. Tb5.

12. ... Axf3

Aquest canvi s'efectua per a evitar la variant que acabo de comentar. No obstant això, com la formació de peons és mòbil l'alfil és superior al cavall. La resta de la partida serà una demostració d'aquest axioma.

13. Dxf3 Cc6 14. Tfb1 Tae8

Aquesta jugada encara no és necessària. Podria haver-se jugat 14. ... g5 o bé 14. ... Ca5, 15. c5 bxc5 16. Tb5 c4, etc.

15. Dh3

Per a deixar lliure el pas al seu peó de la columna f.

15. ... Tf6 16. f4 Ca5 17. Df3 d6

En cas de que les negres haguessin jugat 17. ... c5, el blanc hagués respòs amb un atac en el flanc de rei mitjançant 18. g4, o trencant en el centre amb 18. e4. Nogensmenys, després de la jugada 17. ... d6, les millors perspectives per al blanc es troben en el centre.

18. Te1 Dd7

Contra 18. ... e5 hagués seguit 19. e4, amb millors perspectives per al blanc.

19. e4 fxe4 20. Dxe4 g6 21. g3

El blanc intentarà, en el moment precís, un atac mitjançant el seu peó de la columna h.

21. ... Rf8 22. Rg2 Tf7

També podria jugar-se 22. ... Dc6, 23. Dxc6 Cxc6 24. c5 amb l'amenaça 25. Ab5.

23. h4 d5

Intentant simplificar la posició davant l'atac blanc. No obstant això, les debilitats del bàndol negre quedaran realçades en el final de la partida. Hagués ofert millors perspectives per al negre 23. ... Cxc4, 24. Axc4 d5 25. Axd5 Dxd5 26. a5!.

24. cxd5 exd5 25. Dxe8+ Dxe8 26. Txe8+ Rxe8 27. h5!

27. ... Tf6

En cas de 27. ... gxh5, 28. Th1, guanyant.

28. hxg6 hxg6 29. Th1 Rf8 30. Th7 Tc6 31. g4 Cc4 32. g5

Amenaça 33. Th6 seguit de 34. f5, contra el que no hi hauria defensa.

32. ... Ce3+ 33. Rf3 Cf5

Una altra possibilitat era 33. ... Cd1, 34. Th6 Rf7 35. f5 Txc3 36. fxg6+ Rg8 37. Re2 Cb2 38. Af5 i el blanc guanya fàcilment.

34. Axf5

El més senzill.

34. ... gxf5 35. Rg3!

El blanc sacrifica un peó a canvi d'infiltrar-se amb el rei en el camp enemic.

35. ... Txc3+ 36. Rh4 Tf3 37. g6 Txf4+ 38. Rg5 Te4 39. Rf6 Rg8 40. Tg7+ Rh8 41. Txc7 Te8 42. Rxf5

Millor que 42. Rf7 Tg8.

42. ... Te4 43. Rf6 Tf4+ 44. Re5 Tg4 45. g7+ Rg8 46. Txa7 Tg1 47. Rxd5 Tc1 48. Rd6 Tc2 49. d5 Tc1 50. Tc7 Ta1 51. Rc6 Txa4 52. d6

I les negres van abandonar.

Obertura Escocesa

2007-12-02T18:43:00.001+01:00

Obertura Escocesa. (C45)

Obertura oberta.
Seqüència: 1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. d4.

Història:
L'Obertura Escocesa va ser batejada així a arrel d'un famós matx per correspondència entre Londres i Edimburg, en el 1824, tot i que aquestes tres primeres jugades són molt més antigues. Es tracta d'una d'aquelles obertures que estava de moda en el segle XIX i que ha sigut més o menys abandonada en el selge XX. El cas de l'Escocesa és, de totes maneres, diferent, perquè ha sigut ressuscitada i restablerta la seva popularitat casi fins el punt en què es trobava en el seu moment àlgid. Gari Kasparov ha sigut l'artífex del seu renaixement, adoptant-la en tres matxs successius pel Campionat del Món (1990, 1993 i 1995), el que ha induït a uns altres grans mestres a seguir el seu exemple, incorporant-la al seu repertori.

Plantejament:
La jugada 3. d4 obliga pràcticament a les negres a entregar el centre, amb 3. ... exd4. A continuació les negres han de decidir entre atacar el peó e4 (amb 4. ... Cf6 o 4. ... Dh4) o donar-li preferència al desenvolupament (amb 4. ... Ac5 o una altra jugada). En la vella línia principal on les negres juguen 4. ... Cf6, les blanques poden prosseguir amb 5. Cc3 i el negre, al seu torn, amb 5. ... Ab4, clavant el cavall.
També trobem la Variant Moderna, amb 5. Cxc6, seguit de 6. e5. Es tracta de la variant preferida de Kasparov, però actualment les negres semblen poder resistir els embats enemics. A Kasparov també li agrada la línia 4. ... Ac5 amb la resposta 5. Cxc6. La vella jugada 5. Ae3 o la relativament nova 5. Cb3, són alternatives amb motius posicionals, abans que tàctics.
La Variant Steinitz, 4. ... Dh4, és una temptativa de guanyar un peó, però ha estat en l'aire durant més d'un segle, i tot i que la posició negra sol semblar dubtosa, el cert és que segueix sense haver una refutació clara.
Finalment trobem el Gambit Escocès, 4. Ac4, on les negres poden acceptar-lo o eludir-lo, en ambdós casos amb perspectives raonables.

Principals practicants:
Kasparov.

ELS PUNTS DE COINCIDÈNCIA DE LES PECES AGRESSORES

Abundants exemples típics de mats amb torre i alfil en el mig joc existeixen en els escacs. Sabem que moltes de les partides famoses han sorgit perquè el jugador avesat capta la idea de la combinació pel coneixement de les suggestions que formen gran part de la pila escaquística de cada un.
El fil de la idea sorgeix del fet de que les dues peces -torre i alfil- conjuguen la seva acció en la vuitena fila, en un punt vital de la situació del monarca enemic.
Una vegada comprovat això, s'ha de veure de quins mitjans és possible valer-se per desallotjar o distreure tàcticament a les peces adversàries de suport del sector amenaçat. A vegades això no és factible, i el jugador rebutja la combinació. En uns altres casos s'ha de maniobrar subtilment, i en la capacitat de cada un d'ells es troba la solució del problema.
Però la idea fonamental ha de tenir-se abans, puix que sabent l'itinerari del pla és més fàcil captar les maniobres intermèdies per concretar-lo en una victòria.

Ara veurem un mat d'aquesta família que es produeix en la partida Distl - Rossipal, jugada en el 1900 a Praga (Rep. Txeca). Es va desenvolupar així:

Distl - Rossipal
Praga, 1900

Obertura Escocesa

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. d4 exd4 4. Cxd4 Cxd4?!

Mala jugada, doncs centralitza la dama blanca.

5. Dxd4 Ce7 6. Ac4 c6 7. Cc3 d6 8. Ag5 Db6 9. Dxd6 Dxb2 10. Td1!

Aquest moviment revela que les blanques coneixen la idea del mat que estem tractant, doncs entreguen el cavall amb escac per a construir la "màquina".

10. ... Dxc3+ 11. Ad2!!

El secret de la combinació està en la retirada. Les blanques s'han adonat de que l'alfil no pot donar mat des de g5 combinant amb la torre a d8, per l'acció del cavall de e7, i ara intentaran donar-lo per una altra ruta i precisament traient profit de la situació del cavall, que li treu al rei aquesta via d'escapatòria.

11. ... Dxc4

Les negres segueixen engolint peces sense reparar en la indigestió...

12. Dd8+!!

El sacrifici de dama típic en la vuitena fila.

12. ... Rxd8 13. Aa5+ Re8 14. Td8 mat.

He agafat aquest bell exemple per destacar quin és el grau d'importància que adquireix el jugador avesat el conèixer les posicions típiques de mat i la successió de maniobres que amb aquesta base poden projectar-se si es té construït l'esquema del mateix.

Obertura Vienesa

2007-11-02T17:30:00.000+01:00

Dedicatòries: Espantat (Escaquejant).
Obertura Vienesa. (C25-C29)
Obertura oberta.
Seqüència: 1. e4 e5 2. Cc3.

Història:
Abans de la Primera Guerra Mundial, Viena era la capital d'un imperi poliglota i un important centre intel·lectual: els noms de Freud i Wittgenstein, per exemple, aviat se'ns vénen a la ment.
Aquesta obertura rep el nom d'aquella ciutat perquè destacats mestres de l'època (sobretot, Tartakower i Spielmann) la van emprar regularment. Més o menys per llavors va ser adoptada també per gegants com Chigorin i Alekhine. Exceptuant un petit ressorgiment, en els anys quaranta i cinquanta, per part del nord-americà Weaver Adams -qui afirmava que les blanques guanyaven de forma forçosa-, l'Obertura Vienesa ha passat a la mansarda. Actualment, jugadors emprenedors, com Shabalov i Anand, la plantegen ocasionalment, però el seu principal advocat és el gran mestre rus Tseitlin, qui va escriure un llibre (junt amb Glazkov) sobre l'obertura.
Va ser estudiada per Jänisch en el seu llibre "Nuevo Análisis" (1842-1843), i posteriorment analitzada per jugadors vienesos, com Hamppe i R. Teichmann.

Plantejament:
La idea subjacent a 2. Cc3 és desenvolupar peça mantenint obertes les opcions f4 i Dh5 (o Df3). La resposta més natural de les negres és 2. ... Cf6. Contra 3. Ac4, les negres poden jugar 3. ... Cxe4, l'anomenada Variant Frankenstein-Dràcula, amb grans complicacions. Un joc més posicional es deriva de 3. ... Cc6, 3. ... Ac5 i 3. ... Ab4.
En lloc de 3. Ac4, les blanques poden optar també per la lenta 3. g3 o per la vella i temàtica 3. f4, que dóna lloc a un joc equilibrat.
L'alternativa més important, en la segona jugada negra, és 2. ... Cc6. Les blanques tenen ara l'opció 3. f4, que pot conduir als gambits Pierce (1. e4 e5 2. Cc3 Cc6 3. f4 exf4 4. Cf3 g5 5. d4), Hamppe-Allgaier (1. e4 e5 2. Cc3 Cc6 3. f4 exf4 4. Cf3 g5 5. h4 g4 6. Cg5) o Steinitz (1. e4 e5 2. Cc3 Cc6 3. f4 exf4 4. d4 Dh4+ 5. Re2), amb interessants possibilitats per a ambdós bàndols. 2. ... Ac5 és una forma d'evitar les línies habituals, i va ser jugada per Capablanca.

Principals practicants:
Capablanca, Alekhine, Chigorin, Spielmann, Tartakower, Shabalov, Anand, Tseilin, Jänisch, Teichmann, Hamppe i Steinitz, entre altres.

LES MANIOBRES TÀCTIQUES

Que la dificultat tàctica en els escacs és gran ho saben per experiència tots els aficionats. En les posicions comunes la majoria dels jugadors sap de quina manera ha d'orientar-se l'atac. Té la sensació de quin és el punt dèbil i coneix per experiència quin és el sistema per dur a terme l'ofensiva. Però incorre freqüentment en el greu error de transposar jugades i de malmetre, per falta de subtilesa en l'anàlisi, esforços mentals harmònics i intensos.
La dificultat tàctica en els escacs és el detall portat a primer pla i, en realitat, és difícil establir principis científics per evitar-la. Es pot demostrar quins són els temes centrals de la combinació en escacs, i per quines raons un jugador pot projectar plans de sacrifici aparentment atrevits. Hi ha punts de referència que permeten saber si ha arribat l'hora d'iniciar una ofensiva i raons més o menys clares per determinar quin és el pla a seguir en cada cas. No succeeix el mateix en les execucions de les combinacions, puix que no hi ha teoria que pugui considerar els accidents tàctics d'una lluita. Per superar aquests obstacles, només té el jugador a la seva disposició el major o menor poder de la seva capacitat escaquística.

Ara veurem una partida instructiva. A ella, Fernández Coria va batre a Roberto Grau en excel·lent forma, precisament per haver, aquest últim, portat a terme un pla guanyador de manera errònia. La idea de la combinació estava correctament delineada, però Grau va errar la maniobra per executar-la i va quedar amb una posició inferior per un simple error tàctic. No ja per la transposició de jugades, sinó per la defectuosa idea d'execució. Una vegada més el detall tàctic malmetent una excel·lent idea estratègica.

R. G. Grau - V. F. Coria
Buenos Aires, 1924

Obertura Vienesa

1. e4 e5 2. Cc3 Ac5 3. Ac4 Cf6 4. d3

El millor, puix que 4. f4 dóna origen a una variant complicada favorable al negre: 4. ... Axg1! (si 4. ... 0-0, 5. d3, i no 5. fxe5 per 5. ... Cxe4 6. Cxe4 Dh4+, guanyant peça) 5. Txg1 Cxe4 6. Axf7+ Rxf7 7. Cxe4 Te8 i les negres estan millor.

4. ... Cc6

Al nostre enteniment, aquesta jugada és inferior a 4. ... c6, jugada que té un doble objectiu: impedir la possible intromissió del cavall blanc a d5 i preparar la ruptura del centre de les blanques mitjançant la jugada alliberadora ...d5, que en totes les obertures de peó de rei, com bé ho va demostrar Reti, constitueix la clau de la defensa de les negres i serveix per a proporcionar-los, en la majoria de les obertures de peó de rei, millor partida.

5. Ae3

És aquesta la jugada justa per explotar el lleuger error estratègic que representa el 4rt moviment de les negres, doncs no existint pel moment el perill de la forta rèplica negra ... d5, representa el guany d'un valuós temps que les blanques aprofiten per al seu millor desenvolupament.

5. ... Ab6 6. Dd2 d6 7. Cge2 Ae6 8. Cg3

Aquesta jugada respon el desig d'impedir 8. ... Axc4, a causa de la greu debilitat que les negres es crearien a f5, però no és, probablement, la jugada justa.
En els plantejos de les característiques del present, en que la lluita se circumscriu al centre, resulta perjudicial allunyar les peces del radi central. Era de considerar-se 8. Ag5, impedint ... d5, jugada que no seria una pèrdua de temps amb l'alfil, com aparentment sembla, per quant al col·locar-se primer a e3 va forçar a les negres a perdre un temps amb el seu alfil de rei (5. ... Ab6).

8. ... d5

De l'oportuna realització d'aquesta jugada depèn, com ja he dit, la sort del joc. En la present ocasió representa només un alleujament per a les negres, que han aconseguit vèncer en part les dificultats del planteig.

9. exd5 Cxd5 10. Axd5 Axd5 11. Ch5

Les blanques, que no es resignen a perdre la iniciativa, comencen una llarga i perillosa combinació, que si bé no dóna els resultats suposats, serveix per imprimir a la partida singular interès.
En aquest moment, Grau confessa que va suposar tenir una partida molt superior, i probablement es deu a aquest concepte exagerat -a part de l'habilitat i precisió amb que el seu fort adversari va maniobrar- la pèrdua de la partida.

11. ... Tg8

El millor. És clar que no 11. ... g6, a causa de 12. Ag5!, seguit de 13. Cf6+, guanyant. Si 11. ... Axe3, 12. Dxe3 0-0? 13. Dg3! g6 14. Cxd5 guanyaria.

12. Ah6

Jugada tan bonica com dolenta, que posa en evidència una vegada més el difícil que és combinar amb exactitud, i encara més, el difícil que és en les posicions obertes dominar el temperament, no deixar-se arrossegar pels encants d'una combinació aparent. Precís és reconèixer que des d'aquest moment Coria comença a jugar amb habilitat suma, desenvolupant aquesta exuberància de recursos que tantes victòries aparentment difícils li ha proporcionat.
El correcte i suficient per obtenir en el pitjor dels casos una còmoda igualtat hauria sigut 12. Ag5!, doncs les negres no podien replicar amb 12. ... f6 a causa de 13. Axf6, i si 13. ... gxf6 14. Cxd5, etcètera.

12. ... gxh6 13. Cxd5

Aquesta jugada aclareix el veritable propòsit de les blanques a l'efectuar la combinació iniciada amb 11. Ch5 i continuada amb 12. Ah6. A primera vista sembla que les blanques, per la superior conformació dels seus peons, per les debilitats que ofereixen els de l'adversari i per l'amenaça Cf6+, estan millor; però no és així, com es veurà per la continuació posterior del joc. Coria s'encarrega de demostrar-ho.

13. ... Tg6!

Amb aquesta senzilla jugada desapareixen totes les amenaces de l'atac combinat dels cavalls i comencen les dificultats per al blanc a la columna g oberta.

14. Cxb6 axb6 15. Cg3 Dd5

Aquesta excel·lent jugada complica seriosament la situació de les blanques, que es veuen forçades a enrocar-se en el flanc de rei sota la perenne amenaça de la línia oberta. És interessant observar com Coria ha col·locat la dama de manera que actua eficaçment sobre ambdós flancs.

16. 0-0 0-0-0

Amb un clar concepte de la posició, Coria, que sap que té la iniciativa, refusa la possibilitat de guanyar un peó a canvi de veure's privat de la direcció de la lluita, perquè després de 16. ... Txa2 17. Txa2 Dxa2 les blanques, mitjançant 18. f4, obtindrien una bona posició d'atac que compensaria suficientment el peó de menys, per la circumstància de que en un final els peons negres poc útil podrien fer, per trobar-se dos d'ells doblats.

17. f4 e4

Una altra vegada el millor. Si 17. ... exf4, 18. Dxf4 i les blanques estarien millor.

18. f5 Tg4 19. Dxh6 exd3

Decidit a violentar la lluita ràpidament, abans de que les blanques aconsegueixin millorar la seva posició i arribar a un final favorable per la deficient conformació de peons negres, Coria ha iniciat una correcta maniobra que condueix en impecable forma.

20. cxd3 Dd4+ 21. Rh1 Th4 22. Dg5 f6

La forma energètica i hàbil amb que Coria està portant a bon terme l'atac, només mereix elogis.
Ara tracta d'allunyar la dama de la zona de l'atac sense preocupar-se de recobrar el peó entregat.

23. Dd2

Millor que 23. Dg7, per quant la dama queda més pròxima a la zona atacada. Per exemple: 23. ... Ce5 24. Ce2 De3, etc.

23. ... Ce5 24. Ce2

Les blanques s'estan defensant de la millor manera, però tot s'estavella davant la precisió de les maniobres del negre.

24. ... Dg4! 25. Tf4 Dg5!!

Decisiu. Les blanques no tenen defensa davant les amenaces ...Cxd3, ...Txd3 o ...Cg4.

26. g3

Aquesta jugada accelera la derrota, però en qualsevol cas les blanques estan perdudes.

26. ... Txh2+!

Amb aquesta simple i bonica combinació, Coria dóna l'últim toc a la més inspirada de les seves creacions del Torneig Major del 1924.

27. Rxh2 Cf3+

I les blanques van abandonar.

Defensa Nimzoíndia

2007-11-02T15:00:00.000+01:00

Dedicatòries: juanjo777 i basbull (Escaquejant).
Defensa Nimzoíndia. (E20-E59)
Obertura índia.
Seqüència: 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. Cc3 Ab4.

Història:
Aquesta obertura havia sigut emprada per Blackburne en les últimes dècades del segle XIX, però sense el contingut estratègic que li va donar el major teòric dels escacs, Aaron Nimzovich, que va deixar un important llegat d'idees, algunes estranyes, algunes brillants i algunes dolentes. Difícilment podria esperar major reconeixement que el que aquí se li professa: el seu nom vinculat a aquesta activa i correcta defensa, tan respectada pel món dels escacs. Després de tota una carrera lluitant, amb les peces blanques, contra la Defensa Nimzoíndia, Botvinnik es va veure obligat a admetre que "probablement no existia refutació d'aquesta defensa", és a dir, un dels majors elogis que Botvinnik ha pogut pronunciar. Uns altres campions del món encara van anar més lluny en elogiar aquesta defensa: senzillament, van ocupar el lloc de les negres.

Plantejament:
La Nimzoíndia és "hipermoderna" en la seva estratègia, d'allí que se la inclueixi entre les defenses "índies", tot i que no contingui el característic fianchetto d'aquestes. Les negres no ocupen caselles centrals en les seves primeres jugades, però les seves peces les controlen. La clavada característica de la Nimzoíndia, 3. ... Ab4, exerceix el control de les caselles e4 i d5, i es reserva la possibilitat de doblar peons blancs a la columna c. El treball teòric de Nimzovich s'ocupa de les possibilitats ocultes de la restricció central i bloqueig de peons doblats.
Les possibilitats blanques d'aconseguir avantatge es deuen al seu centre de peons i al fet freqüent de que poden quedar-se amb la parella d'alfils. Les variants principals busquen els possibles avantatges per distints mètodes estratègics.

Principals practicants:
Nimzovich i Botvinnik, entre altres.

Obertura Catalana

2007-11-02T10:53:00.000+01:00

Dedicatòries: llpages, jmPiT i jamv (Escaquejant).
Obertura Catalana. (E00-E09)
Obertura índia.
Seqüència: 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. g3 o 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. Cf3 d5 4. g3 Ae7 5.Ag2 0-0.

Història:
Quan un noble català, el Comte Armengol d'Urgell, va llegar les seves peces d'escacs al Convent de Saint Gilles, a prop de Nîmes (França), amb prou feines podia haver imaginat que feia un llegat als propis escacs. La voluntat del comte (que pot datar-se entorn de l'any 1008 dC) és la primera font europea que menciona els escacs, de manera que el joc fa la seva aparició, en la civilització occidental, a Catalunya. A la ratlla d'un mil·lenni després, en el 1981, els jugadors d'escacs de La Seu d'Urgell, una petita ciutat en el cor de Catalunya, a prop de la frontera entre Espanya i Andorra, van commemorar aquest esdeveniment de la història dels escacs erigint una estàtua a la ciutat, en record de les paraules del seu llegat.
La nomenclatura dels escacs també es va fer de pregar al rendir-li "homenatge a Catalunya". Només en el 1929 va fer la seva aparició en escena l'Obertura Catalana, quan els organitzadors del torneig de Barcelona d'aquell any li van demanar a Tartakower que inventés una variant amb el nom de la regió. L'obertura es va convertir en un èxit, sent emprada des de llavors per Alekhine, Botvinnik, Reshevsky, Smyslov, Korchnoi, Karpov, Kasparov i un bon nombre de mestres de primera fila.

Plantejament:
El sistema constitueix una bona alternativa per a les blanques al Gambit de Dama i unes altres obertures de peó de dama.
La forma més popular d'enfrontar-se a la Catalana és la Variant Oberta, 3. ... d5 4. Ag2 dxc4. Les negres obren la gran diagonal per a l'alfil blanc, però obliguen al seu rival a perdre temps en recobrar el peó. Les blanques normalment opten per desenvolupar-se amb 5. Cf3, descartant la immediata captura del peó, amb 5. Da4+. Es pot seguir amb un desenvolupament clàssic: 5. ... Ae7 6. 0-0 0-0 7. Dc2 a6. Amb 8. a4, les blanques poden contenir el flanc de dama, o reprendre amb 8. Dxc4, permetent l'expansió negra en el flanc de dama, amb 8. ... b5.
Les negres disposen d'uns altres plans a la cinquena jugada. Una important alternativa és 5. ... c5 6. 0-0 Cc6, pressionant d'immediat sobre d4. Les blanques poden descobrir el seu alfil de fianchetto amb 7. Ce5, o bé clavar el cavall de c6 amb 7. Da4.
5. ... a6 és una temptativa de protegir el peó de c4. Després de 6. 0-0, les negres poden portar a terme la seva "amenaça", amb 6. ... b5, o bé desenvolupar-se abans, amb 6. ... Cc6. Amb 5. Ce5, les blanques impedeixen ...b5.
També trobem cinquenes jugades menys freqüents de les negres: 5. ... Cc6, 5. ... Ad7, 5. ... Cbd7, l'agressiva 5. ... b5 i 5. ... Ab4+, tractant de desorganitzar la posició blanca.
Reprendre d'immediat el peó, amb 5. Da4+, és menys prometedor que 5. Cf3.
La Variant Tancada, 1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. g3 d5 4. Ag2 Ae7 5. Cf3 0-0 6. 0-0, tanca menys tàctica immediata, puix que les negres poden desenvolupar les peces a l'empara dels seus peons. La continuació més habitual és 6. ... Cbd7, quan les blanques aconsegueixen un espai una mica major i llibertat, amb 7. Dc2, planejant l'avanç e4, amb o sense inclou-re la posicionalment desitjable b3. Les línies alternatives 6. ... c6, 6. ... c5 i 6. ... Ca6 són una història semblant. Les blanques conserven un petit avantatge. A pesar d'aquesta avaluació, els jugadors poden optar per la Variant Tancada, puix que l'avantatge blanc no amenaça amb convertir-se en molt major i conté marge suficient per a diverses maniobres estratègiques.

Principals practicants: Botvinnik, Alekhine, Reshevsky, Smyslov, Keres, Korchnoi, Karpov i Kasparov, entre altres.

LA CREACIÓ DE L'OBERTURA CATALANA

Tartakower va introduir per primera vegada en el torneig de Barcelona de 1929 (esdeveniment que es va celebrar com un dels actes especials de l'Exposició Universal) el moviment 2. g3, que posteriorment va rebre el nom d'Obertura Catalana.

Tartakower - Torres
Barcelona, 1929

Obertura Catalana

1. d4 Cf6 2. g3 g6

Torres opta per la variant simètrica. Unes altres opcions eren 2. ... e6 o bé 2. ... d5.

3. c4 c5

En la partida Tartakower - Monticelli, d'aquest mateix torneig, es va jugar 3. ... Ag7 4. Ag2 0-0 5. e4 amb millors perspectives per a les blanques.

4. d5 d6

Curiosament aquest tipus d'estructura correspondria actualment a una Defensa Benoni.

5. Cc3 Af5 6. Ag2 Ag7 7. e4 Ag4 8. f3 Ac8 9. Cge2 Cbd7 10. 0-0 h5 11. h3 a5

No servia 11. ... Ce5? per 12. f4 Cxc4? 13. Da4+, guanyant peça.

12. Ae3 Cb6 13. b3 Ad7 14. a4 Dc8 15. Rh2 Ch7 16. Dd2 g5 17. f4

No era convenient 17. Axg5? per 17. ... Cxg5 18. Dxg5 Ae5 i les negres tenen un fort atac pel peó cedit.

17. ... h4 18. gxh4

Era més sòlid 18. g4, però les blanques volen entrar en un joc més agressiu.

18. ... g4 19. f5 gxh3 20. Axh3 Af6 21. Ag5 Cxg5 22. hxg5 Ae5+ 23. Rg2 Dc7 24. Cg1

Amb la idea d'ocupar la casella f3 i expulsar el molest alfil situat a e5.

24. ... 0-0-0 25. Cf3 Ag7 26. Cb5!

Un sacrifici posicional per mantenir la iniciativa.

26. ... Axb5 27. axb5 Axa1 28. Txa1 Tdg8 29. Dxa5 Rd7

Si 29. ... f6, 30. g6 Rd7 31. Ag4 Ta8 32. Dc3 Txa1 33. Dxa1 Td8 34. Db2 i les blanques estan millor gràcies al seu perillós peó passat a g6.

30. f6+ Txh3 31. Rxh3 exf6 32. gxf6 Dd8 33. Dc3 Rc7 34. Ch4 Dc8+ 35. Cf5 Tg6 36. Tf1 Cd7 37. Da5+ Cb6

En cas de 37. ... Rb8, 38. b6! Dh8+ 39. Ch4 Txf6 40. Ta1 Rc8 41. Da8+ Cb8 42. Ta7 amb clar avantatge del blanc.

38. e5!

38. ... Th6+?

Una bona opció per al negre era 38. ... Tg1! 39. Txg1 Dxf5+ 40. Tg4 Df3+ 41. Rh4 amb grans possibilitats d'empat pels molestos escacs de la dama negra.

39. Rg2 Tg6+ 40. Cg3 Dd8 41. b4 Rb8 42. bxc5 dxc5 43. Tf3 Tg4 44. e6! Dd6

Unes altres alternatives no servien. Per exemple: 44. ... fxe6? 45. f7!; 44. ... Txc4 45. e7 Tc2+ 46. Rf1!.

45. e7 Tg8 46. De1 Te8 47. Cf5!

Les negres van abandonar, puix que totes les continuacions porten a la victòria del blanc. Per exemple:

47. ... Dxf6 48. Dg3+ Rc8 49. Cd6+ amb clar avantatge.
47. ... Dd7 48. De5+ Dc7 49. Dxc7+ Rxc7 50. Cg7 amb avantatge decisiu.
47. ... Tg8+ 48. Cg7 amb avantatge del blanc.

Defensa Siciliana - Variant del Drac Accelerat

2007-10-18T20:02:00.000+02:00

Defensa Siciliana - Variant del Drac Accelerat. (B34-B39)
Seqüència: 1. e4 c5 2. Cf3 Cc6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 g6.

Plantejament:
La idea d'aquesta variant és realitzar la ruptura ...d5 en una sola jugada. Per exemple, tant 5. Cc3 Ag7 6. Ae3 Cf6 7. Ae2 d5, com 5. Cc3 Ag7 6. Ae3 Cf6 7. f3 0-0 8. Dd2 d5, deixen a les negres amb un temps d'avantatge sobre el Drac normal.

Les blanques necessiten controlar d5, i poder fer-ho amb peces (Cc3 i Ac4), o amb peons (e4 i c4). El primer d'aquests mètodes pot transposar al Drac, però hi ha moltes línies independents, com 7. Ac4 o 7. Cxc6. Es tracta, pel general, de complicades línies tàctiques, que deixen a les negres amb bones possibilitats, si estan familiaritzades amb la teoria.
Amb 5. c4 les blanques adopten la Formació Maroczy, que condueix a un tipus de joc més tranquil i posicional, tot i que les negres poden ser estrangulades si no troben un joc actiu.

OBRI COLUMNES I APROFITI-LES AMB LES SEVES TORRES

Kempinski - Tirard
Medellín, 1996

Defensa Siciliana

1. d4 Cf6 2. c4 g6 3. Cc3 Ag7 4. e4 d6 5. Cf3 0-0 6. Ae2 c5 7. 0-0

Era interessant 7. d5!?.

7. ... cxd4 8. Cxd4 Cc6!?

Unes altres opcions eren 8. ... a6, 8. ... Cbd7 i 8. ... e6.

9. Ae3 Cxd4 10. Axd4 Ae6 11. Tc1 Da5 12. b3 Cd7 13. Axg7 Rxg7 14. Dd2 Tfc8 15. f4 f6 16. Rh1

Si 16. Tcd1!?, 16. ... Cc5 17. Ae3 amb joc confús.

16. ... a6 17. De3 Tc7 18. h4

En cas de 18. f5!?, 18. ... Af7 19. Cd5 Axd5 20. exd5 Ce5 21. fxg6 hxg6 22. a4 Dc5 23. Dd2 a5 amb joc igualat.

18. ... b5!

19. Cd5

Si 19. cxb5 Tac8 20. Cd5 Txc1 21. Txc1 Txc1+ 22. Dxc1 Axd5 23. exd5 axb5 amb igualtat per ambdós bàndols.

19. ... Axd5 20. exd5 Cc5 21. f5

Si 21. Tc2, 21. ... f5 22. h5 Ce4 23. Ad3 Cf6, amb joc igualat.

21. ... Dxa2 22. cxb5 axb5 23. Axb5 Tb8 24. Ac4 Db2 25. Tce1 De5 26. Dh3 Ce4 27. Te3?

Era molt millor 27. Rg1.

27. ... Txc4! 28. bxc4 Cf2+!!

I les blanques van abandonar.
Si 29. Txf2, 29. ... Tb1+ 30. Te1 Txe1+ 31. Tf1 Txf1 mat.

Defensa Siciliana - Variant del Drac

2007-10-13T17:41:00.000+02:00

Defensa Siciliana - Variant del Drac. (B70-B79)
Seqüència: 1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 g6.

Plantejament:
La Variant del Drac és el mètode més directe d'atac (o de contraatac) en la Defensa Siciliana. L'alfil fianchettat de g7 exerceix una poderosa influència sobre la gran diagonal, apuntant al centre i al flanc de dama. Aquesta variant rep el seu nom per la forma serpentejant que adopten els peons negres del flanc de rei. El nom també és apropiat en funció del caràcter agressiu i perillós de la defensa. Les negres poden generar atacs demolidors quan les coses operen en el seu favor, tot i que la seva posició també pot saltar pels aires!
L'Atac Iugoslau, 6. Ae3 Ag7 7. f3 Cc6 8. Dd2 0-0 s'enfronta a l'agressiu Drac amb una rèplica digna del propi Sant Jorge. Les blanques enroquen llarg i confien en llançar una allau de peons en el flanc de rei, el destí final dels quals és el mat. Les posicions més complexes i significatives es produeixen en la Línia de Soltis, 9. Ac4 Ad7 10. 0-0-0 Tc8 11. Ab3 Cce5 12. h4 h5. Les blanques tenen possibilitats d'aconseguir avantatge amb la subtil 13. Ag5, tot i que el joc resultant és perillós per ambdós bàndols.
El vell pla de les negres és jugar 12. ... Cc4, en lloc de bloquejar l'avanç h4-h5. Aquesta i unes altres alternatives negres després de 9. Ac4 els concedeixen certa iniciativa a les blanques. Pel general, en l'Atac Iugoslau, una simple ensopegada de qualsevol bàndol pot resultar fatal.
La teoria recent s'ha inclinat per 9. 0-0-0, sense perdre temps en 9. Ac4 i Ab3. El problema amb aquesta jugada sempre ha sigut que permet a les negres trencar en el centre, amb 9. ... d5, però l'enfocament posicional després de 10. exd5 Cxd5 11. Cxc6 bxc6 12. Ad4 e5 13. Ac5 Ae6 14. Ce4 Tb8 és agradable per a les blanques. Les negres també poden igualar contra 9. g4.
En la Variant Clàssica, 6. Ae2 Ag7 7. 0-0 0-0 8. Ae3 Cc6, les blanques enroquen curt, allunyant al seu monarca de la perillosa diagonal a1-h8. Les blanques busquen mantenir avantatge espacial, una estratègia més segura i natural que l'Atac Iugoslau, però les negres tenen recursos adequats per aconseguir la igualtat. Una variant alternativa d'especial interès per a les blanques després de la clàssica 6. Ae2, és 7. Ae3 Cc6 8. Dd2 0-0 9. 0-0-0.
6. f4 és la Variant Loevenfish, en la que les blanques busquen un ràpid atac en el centre. Les negres tenen pocs problemes si responen 6. ... Cc6.
6. g3 és una forma de portar la lluita a territori inexplorat, sense problemes teòrics per a les negres.

CONSERVI EL SEU ALFIL BO PER OBTENIR AVANTATGE EN EL FINAL

Teschner - Tal
Campionat d'EEUU per Equips, 1957

Defensa Siciliana

1. e4 c5 2. Cf3 Cc6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 d6 6. g3 g6 7. Ag2

És millor 7. C3e2 per no tenir que prendre amb dama en cas de Cxd4.

7. ... Cxd4 8. Dxd4 Ag7 9. 0-0 0-0 10. Dd3 Ae6 11. Cd5 Tc8 12. c3

Tancant la diagonal a1-h8 a l'alfil fianchettat.

12. ... Te8

Per poder moure la dama que està defensa el peó de e7.

13. Ae3

Era més actiu 13. Ag5.

13. ... Da5 14. h3

Per evitar el salt del cavall negre a g4. Segons Tal, el millor per al blanc era 14. a4, després del qual ell hagués jugat 14. ... Axd5 15. exd5 a6.

14. ... Da4!

Incrementant la pressió sobre e4.

15. Tfe1 b5 16. Ag5?

És una pèrdua de temps. Les blanques podien haver jugat 16. Cxf6+ Axf6 17. Ad4 forçant el canvi d'alfils, però les blanques no van donar la importància deguda a l'alfil de caselles negres de Tal.

16. ... Cxd5 17. exd5 Af5 18. Dd2 b4!

Pressionant a c3, el punt més dèbil de les negres.

19. c4

No valia 19. cxb4 per 19. ... Tc2.

19. ... Dc2!

20. Dxc2 Axc2

Ara es veurà la importància de l'alfil bo de les negres.

21. Tac1 Ad3 22. Te3

Contra 22. b3 es jugaria 22. ... Ab2 23. Tcd1 Ac2 24. Td2 Ac3 amb avantatge del negre.

22. ... Axb2! 23. Txd3 Axc1 24. Axc1 Txc4 25. Ad2 Tb8!

26. Ae3 a5

Els alfils segueixen sense tenir un joc satisfactori, mentre que el negre amenaça amb crear un perillós peó passat.

27. Td2 a4 28. Af1 Tc1 29. Tb2 Ta1 30. Rg2 a3 31. Tc2 b3! 32. axb3 a2 33. Ae2 Tg1+ 34. Rxg1 a1D+ 35. Rg2 Txb3 36. Tc8+ Rg7 37. Tc4 Da8

I les blanques van abandonar.

Obertura Anglesa - Variant dels Quatre Cavalls

2007-10-13T12:41:00.001+02:00

Dedicatòries: jrrtolkien (Escaquejant).

Obertura Anglesa - Variant dels Quatre Cavalls. (A28-A29)
Seqüència: 1. c4 e5 2. Cc3 Cf6 3. Cf3 Cc6.

Plantejament:
La Variant dels Quatre Cavalls és una directa i lògica continuació que ofereix a les negres una defensa fiable amb certa flexibilitat per al contraatac. Les negres seguiran normalment una estratègia similar a la de la Defensa Nimzoíndia (1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. Cc3 Ab4), entregant el seu alfil de rei per un cavall, amb la fi d'aconseguir un desenvolupament lliure i una agressiva presència central. És important la jugada 4. g3, en la que les negres renuncien a aquesta segura estratègia per jugar una genuïna Siciliana Drac amb els colors invertits. Sembla arriscat jugar una variant aguda amb un temps menys, però una saludable agressió els reporta a les negres la igualtat aproximada.

UN EXEMPLE D'EUWE

C. Kottnauer - M. Euwe
Groningen, 1946

Obertura Anglesa

1. c4 e5 2. Cc3 Cf6 3. Cf3 Cc6 4. d4 exd4 5. Cxd4 Ab4 6. Ag5 Axc3+ 7. bxc3 Ce5?!

Era més contundent 7. ... h6!.

8. f4! Cg6

No és bo 8. ... Cxc4 9. e4 Ce3 10. De2 Cxf1 11. e5! 0-0 12. Rxf1 d5 (en cap cas s'ha de fer 12. ... h6? per 13. Axf6 gxf6?? 14. Cf5! Rh7 15. Dh5 amb mat imparable) 13. exf6 gxf6 14. Ah6 Te8 15. Dd3 amb avantatge aclaparador.

9. g3 h6 10. Axf6 Dxf6 11. Ag2 0-0 12. 0-0 d6 13. Tb1 c6 14. Dd2 Te8 15. e4 Cf8 16. Tfe1 Cd7?

Un error. Era molt millor 16. ... Te7 defensant el peó, podent desenvolupar l'alfil de dama i amb perspectives de torres doblades a la columna e.

17. Cf5 d5 18. cxd5 cxd5 19. exd5?

Millor era 19. Dxd5 Cb6 20. Dd4! amb avantatge de les blanques.

19. ... Txe1+ 20. Txe1 Dxf5 21. Te8+ Cf8 22. De1 Df6 22. De3

Millor era 22. De5.

23. ... Dd6 24. Ah3?

Kottnauer creia que amb 24. Ah3 obligaria al negre a fer maniobres defensives per no perdre material. Però s'equivocava.

24. ... Axh3! 25. Txa8 Dxd5 26. Rf2 Dxa2+ 27. Re1 Db1+ 28. Rd2 Ag4 29. Dxa7 Dd1+ 30. Re3 De2+ 31. Rd4 Rh7!

I el blanc va abandonar, ja que si 32. Txf8 Df2+ guanya la dama i la partida.

Defensa Francesa - Variant Winawer

2007-10-11T20:12:00.002+02:00

Dedicatòries: ska (Escaquejant).
Defensa Francesa - Variant Winawer. (C15-C20)
Seqüència: 1. e4 e6 2. d4 d5 3. Cc3 Ab4.

Història:
La Variant Winawer ha sigut practicada pel mestre polonès Simon Winawer.

Plantejament:
Amb aquesta variant, les negres busquen un contrajoc directe i desequilibris posicionals. Les pugnes entre espai i estructura, alfils i cavalls, i iniciativa contra material garanteixen una lluita intensa i complexa. Després de 4. e5 c5 5. a3 Axc3+ 6. bxc3 Ce7, les blanques poden elegir entre un immediat joc tàctic o posicional.
Les blanques poden jugar 7. Dg4, l'agressiva i complicada Variant del Peó Enverinat. Les negres aconsegueixen compensació posicional pel peó en les línies derivades de 7. ... Dc7 8. Dxg7, però la pràctica més recent ha demostrat que també és satisfactori 7. ... 0-0.
En la línia principal de la Winawer, les blanques juguen de forma posicional, amb 7. Cf3 o 7. a4. El joc pot resultar molt difícil (durant anys Fischer va tenir problemes amb aquestes posicions), però amb el millor joc possible, les blanques han d'obtenir avantatge, almenys amb 7. Cf3.
També trobem la vella 6. ... Dc7, amb posició similar però una mica menys flexible que 6. ... Ce7. La tàctica 6. ... Aa5 ha sigut la predilecta dels jugadors armenis en les dècades dels vuitanta i noranta. Les blanques han d'actuar amb precisió per aconseguir avantatge.
5. Ad2 o 5. Dg4 són alternatives a 5. a3, que no plantegen a les negres problemes especials. També trobem alternatives a 4. ... c5, com plans amb ...b6 que impliquen el canvi d'alfils de caselles blanques. La idea té un bon fonament, però retarda el joc negre en el flanc de dama.
Les blanques disposen d'una ampla elecció entre contundents de segona fila, si desitgen evitar les complexitats posicionals de 4. e5. Algunes d'aquestes alternatives a la quarta jugada, com 4. Ce2, 4. a3, 4. Ad2 o 4. Dg4?!, són entretingudes, però cap d'elles resulta perillosa per a un jugador ben preparat.

Principals practicants:
Botvinnik i Fischer.

OCUPA LES COLUMNES OBERTES AMB LES TEVES PECES MAJORS

Alekhine - Nimzovich
San Remo, 1930

Defensa Francesa

La següent partida, jugada entre dos excel·lents jugadors (Alekhine i Nimzovich) és una mostra perfecta de l'estratègia que s'ha de seguir per aprofitar el potencial de les columnes obertes. El jugador que aconsegueix apropiar-se d'una columna exerceix una pressió sobre el camp contrari que moltes vegades condueix a la victòria.

1. e4 e6 2. d4 d5 3. Cc3 Ab4 4. e5

Amb la intenció d'apoderar-se de la casella f6.

4. ... c5

Característic atac sobre la base de la cadena de peons, molt típica en aquestes posicions.

5. Ad2 Ce7 6. Cb5

S'amenaça Cd6+ impedint l'enroc del rei negre.

6. ... Axd2+ 7. Dxd2 0-0 8. c3

Per reforçar la cadena de peons.

8. ... b6?

Unes altres possibilitats millors eren les següents:

8. ... Cbc6.
8. ... Cf5 9. Ad3 (9. g4!? Ch4!) 9. ... Ad7 10. Cf3 Axb5 11. Axb5 Db6 12. Ad3 Cc6 amb joc igualat (partida Stolz - Nimzovich 1934).
8. ... f6!? 9. exf6 gxf6 10. dxc5 Cd7! 11. b4 a5 (11. ... b6) 12. Cf3 b6 amb igualtat (partida Martínez - Arencibia, Cuba 1988).

9. f4

Un altre peó per reforçar l'estructura de peons blancs.

9. ... Aa6 10. Cf3 Dd7 11. a4 Cbc6

Si 11. ... c4, 12. Cd6 (12. Ca3 Dxa4) 12. ... Cc8.

12. b4!

L'avantatge blanc és clar: posseeix l'alfil bo, gran avantatge d'espai, la seva estructura de peons és sòlida i les seves peces tenen major mobilitat. Ara només falta obrir línies de penetració en el camp enemic.
L´última jugada del blanc obliga a l'obertura de la columna d'alfil de dama.

12. ... cxb4

Després de 12. ... c4 13. Ca3 Cd8 14. Cc2 amb millor joc del blanc. Segons Euwe, 13. Cd6 també oferia avantatge al blanc.

13. cxb4 Ab7 14. Cd6 f5?!

Amb la intenció de bloquejar el flanc de rei.
Si 14. ... a5 15. b5 Cb4 16. Ad3 f5 amb lleuger avantatge del blanc (15. Ab5 axb4 16. 0-0 amb avantatge blanc), o bé 15. bxa5 Cxa5 16. Db4 Aa6! amb joc igualat.

15. a5! Cc8

És necessari expulsar el molest cavall situat a d6.
Si 15. ... bxa5 16. b5 Cd8 17. Txa5 l'avantatge és del blanc.

16. Cxb7

Canvi de l'alfil per debilitar les caselles de quadres blancs.

16. ... Dxb7 17. a6 Df7

Després de 17. ... De7 18. Ab5 Cxb4 19. Tb1 amb clar avantatge blanc.

18. Ab5 C8e7 19. 0-0 h6

Una altra continuació, segons Alekhine, era 19. ... Tfc8?!.

20. Tfc1

El començament de la lluita per la columna oberta.

20. ... Tfc8 21. Tc2 De8

Segons anàlisis d'Alekhine, 21. ... Cd8 22. Tac1 Txc2 23. Txc2 Tc8 24. Ad7 Txc2 25. Dxc2. O bé 24. Txc8 Cxc8 25. Dc3 Ce7 26. Dc7 amb avantatge del blanc.

22. Tac1

Era millor 22. Ta3! Tc7 23. Tac3 Tac8 24. Dc1 amb avantatge del blanc.

22. ... Tab8 23. De3 Tc7 24. Tc3!

Amb la intenció de col·locar tota l'artilleria pesada en l'única columna oberta.

24. ... Dd7 25. T1c2 Rf8

El rei acudeix per ajudar a les seves peces en l'escenari de la lluita.

26. Dc1!

El pla es porta a terme tal com estava previst, sense que el negre pugui fer res per impedir-ho.

26. ... Tbc8 27. Aa4!

Comencen les amenaces. De moment la intenció és jugar b5 guanyant peça.

27. ... b5 28. Axb5 Re8 29. Aa4

L'entrega del peó de cavall no ha servit de res, el blanc torna amb les seves amenaces.

29. ... Rd8

El rei arriba just a temps per defensar les seves torres. El problema és que s'ha produït una posició en la que les negres no tenen bones jugades.

30. h4!

Moviment d'espera, ja que el negre està en atzucac.

30. ... h5 31. Rh2 g6 32. g3 De8?

Jugada dolenta perquè perd, però no hi havia cap maniobra salvadora.

33. b5

El negre va abandonar davant la pèrdua inevitable de material.

Defensa Francesa

2007-10-11T18:57:00.000+02:00

Defensa Francesa. (C00-C20)

Obertura semioberta.
Seqüència: 1. e4 e6.

Història:
Anomenada la defensa dels campions, per ser predilecta de molts d'ells. El major expert mundial -amb el permís de Korchnoi- sembla ser el GM Evgeni Bareev.
Tot i que analitzada per l'espanyol Luís Ramírez de Lucena en el seu llibre "Repeticion de amores e arte de axedrez" (Salamanca, 1496), la Defensa Francesa es va batejar així pels jugadors parisencs del Club d'Escacs de París, que van adoptar aquesta defensa en una partida per correspondència, en el 1834, contra el Club Westminster d'Escacs de Londres.
Pierre de C. F. de Saint Amant (1800-1872) assessorava els parisencs, mentre que George Walker (1803-1879) feia el mateix amb els londinencs.
Els jugadors del Club d'Escacs de París van elegir la Defensa Francesa per evitar el joc obert característic dels escacs romàntics d'aquella època. Per exemple, van evitar les terribles complicacions del Gambit de Rei.
El famós escaquista francès Deschapelles (1780-1847) no va voler participar en la trobada degut a l'elecció de la Defensa Francesa com a arma defensiva ja que li semblava una obertura d'escacs avorrida.
En el 1842, Jänisch va publicar anàlisis sobre la Defensa Francesa.
El temperament qüestionador que es requereix per jugar aquesta defensa recorda, en certa manera, el caràcter francès. Molts joves jugadors descarten la Defensa Francesa, optant per defenses de contrajoc més directe, com la Siciliana (1. e4 c5) o la Pirc (1. e4 d6 2. d4 Cf6). En la Defensa Francesa primer s'ha de defensar i després contraatacar. Això no és per a tots, però els seus majors exponents (Botvinnik, Korchnoi i Short) han aconseguit molts punts amb aquesta obertura.

Plantejament:
Amb 1. ... e6 i 2. ... d5 les negres mostren les seves credencials en la lluita pel centre. El conflicte entre el peó blanc de e4 i el negre de d5 inicia la batalla central. Normalment, abans de la desena jugada ja ha quedat definida l'estructura de peons per al mig joc. Les blanques busquen la iniciativa en el flanc de rei, mentre que les negres tracten de crear contrajoc en el flanc de dama. Un freqüent tema posicional és l'alliberació de l'alfil dama negre, tancat dins de la seva pròpia cadena de peons. Aquest problemàtic alfil pot causar dificultats fins i tot en el final.

Principals practicants:
Botvinnik, Short, Korchnoi, Evgeni Bareev, Tarrasch, Rubinstein, Alekhine, Nimzovich, Petrosian, Uhlmann, Morozevich i Anand, entre altres.

Definicions d'interès

2007-10-10T21:43:00.000+02:00

Contraatac.
Atac que llança el bàndol atacat, quan l'ofensiva que sofria arriba a un punt mort, o va esvanint-se. És una decisió estratègica, que ha de tenir en compte la coordinació de les peces respectives i els punts vulnerables de la posició enemiga, pel que, en última instància, té un caràcter forçosament tàctic.

Contragambit.
Fins i tot avui, la majoria dels autors defineix el contragambit com un gambit que realitzen les negres, el qual, sent cert, no és tota la veritat, doncs es tracta d'un gambit (generalment, una defensa dinàmica) en resposta a un altre gambit plantejat per les blanques. Teòricament, pot succeir en qualsevol fase del joc, però el contragambit instituït sol ser una defensa agressivva al gambit plantejat per les blanques en l'obertura. Així, no té sentit anomenar Contragambit Budapest a la defensa 1. d4 Cf6 2. c4 e5, doncs les blanques no havien plantejat cap gambit.

Defensa.
1. Defensa concreta d'una peça, una casella o una línia.
2. Defensa general o resistència organitzada contra una ofensiva enemiga.
3. Sistema d'obertura, des del punt de vista de les negres.

Gambit.
Paraula derivada de la italiana "gamba" (cama), i de "gambitare", una espècie de traveta practicada pels lluitadors italians del segle XVI.
Ruy López va introduir el terme en escacs ("...gambit, que vol dir joc d'ardits i celades..."), qualificant així a una variant concreta de la Defensa Damiano: 1. e4 e5 2. Cf3 f6 3. Cxe5 fxe5 4. Dh5+ g6 5. Dxe5+ De7 6. Dxh8.
Es tracta del sacrifici d'un o més peons (i, ocasionalment, d'una peça) amb idea d'accelerar el desenvolupament, o de propiciar un atac. Els gambits solen estar relacionats amb l'obertura, tot i que també s'efectuen en unes altres fases de la partida, però llavors s'anomenen sacrificis de peó. En alguns casos s'ha fet al·lusió a gambits de peça, tot i que aquesta expressió actualment no s'empra.

Obertura.
És la primera fase de la partida, en la que es mobilitzen les peces. Els objectius habituals d'ambdós bàndols, en l'obertura, són: un ràpid desenvolupament de les peces, la lluita per conquerir el centre i posar el rei a cobert (enroc).
Tradicionalment, les obertures es classifiquen en cinc grans grups:
Obertes. Les que s'inicien amb 1. e4 e5.
Semiobertes. Les negres responen a 1. e4 amb una jugada no simètrica (diferent de 1. ... e5).
Tancades. Les que s'inicien amb 1. d4 d5 i amb una jugada diferent de 1. d4 que no sigui 1. ... Cf6.
Índies. Les que s'inicien amb 1. d4 Cf6.
De flanc. Tota la resta.

Variant.
1. Branca o línia de joc teòrica en una obertura.
2. Línia de joc amb una seqüència.

Defensa Siciliana - Variant Najdorf

2007-10-10T20:28:00.000+02:00

Dedicatòries: basbull (Escaquejant).
Defensa Siciliana - Variant Najdorf. (B90-B99)
Seqüència: 1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 a6.

Història:
Aquesta variant ha sigut anomenada el Rolls-Royce o el Cadillac de les obertures d'escacs. La relació dels seus adeptes amb la Najdorf guarda similitud amb la que professen els practicants d'una religió. Els seus seguidors estan convençuts de que és la major forma absoluta de jugar la partida d'escacs, i inverteixen bona part de la seva vida en la "recerca de la veritat", analitzant increïbles variants de la Najdorf que es prolonguen fins a la jugada trenta. L'obertura era la preferida del gran Bobby Fischer, i podia haver-se anomenat la Variant Fischer, en lloc de prendre el seu nom del gran mestre polonès-argentí Miguel Najdorf.

Plantejament:
L'estratègia subjacent en 5. ... a6 és preparar el joc en el flanc de dama, a la vega que permet mantenir el màxim de flexibilitat. El peó e negre pot avançar-se a e6 o e5, el cavall dama pot ser desenvolupat per d7 o per c6, i les negres fins i tot poden desenvolupar la seva dama en moltes línies. El joc normalment és agut i agressiu, portant la majoria de les variants de manera casi inevitable a imprevisibles complicacions tàctiques. La sisena jugada blanca és molt important per determinar el caràcter de la partida.
6. Ag5 és la resposta més aguda, ja que les blanques projecten enrocar-se llarg i llançar un feroç atac, amb allau de peons o de peces. Les negres poden oposar-se als plans blancs amb 6. ... e6 7. f4 Db6!?, la Variant del Peó Enverinat.
La retirada 8. Cb3 és una concessió, tot i que alguns jugadors se senten a gust en les agudes posicions igualades que sorgeixen. Les línies crítiques comencen amb 8. Dd2 Dxb2, on les blanques tenen un important avantatge de desenvolupament, però la flexible posició negra és difícil de trencar.
La vella Línia Principal, amb 6. Ag5, és 6. ... e6 7. f4 Ae7 8. Df3 Dc7 9. 0-0-0 Cbd7. La continuació més prometedora per a les blanques és l'atac a la baioneta (atac de peons contra l'enroc enemic), que s'inicia amb 10. g4. Altres alternatives en la continuació principal són 10. Ad3 i 10. Dg3.
La variant 6. ... e6 7. f4 Ae7 8. Df3 h6?! era preferida de l'ex campió d'EEUU Walter Browne, però resulta sospitosa.
La Variant Polugaievsky, 6. ... e6 7. f4 b5, menys emprada, sembla suïcida, però ha resistit a totes les temptatives de refutació.
La variant 6. ... Cbd7 és una continuació obsoleta que entrega la iniciativa a les blanques.
6. Ae2 és el tractament posicional més popular. En els últims anys fins i tot ha conquerit major nombre d'adeptes, atès que les negres han resistit bé els assalts tàctics de la Najdorf. Els temes estratègics i un joc maniobrer de peces tenen aquí un paper més important que en les variants agudes. Després de l'habitual resposta negra, 6. ... e5, la lluita gira entorn a la debilitada casella d5. Actualment, les negres tenen recursos adequats per equilibrar la lluita.
6. Ac4 és una altra continuació aguda. El matx pel Campionat del Món de 1993, entre Kasparov i Short, va constituir un esplèndid banc de probes per aquesta jugada, preferida de Fischer. L'avaluació no ha canviat molt en els últims vint anys: les posicions de doble fil que s'originen els concedeixen a les negres tantes possibilitats guanyadores com a les blanques.
6. Ae3 s'ha convertit en una arma important de l'arsenal blanc. Després de 6. ... e5, els factors estratègics, com el control de d5 l'emparenten amb les línies 6. Ae2, però amb 6. Ae3 les blanques també poden incorporar un element d'atac, enrocant-se llarg. Segons ha demostrat Kasparov, una bona alternativa a 6. ... e5 sembla ser 6. ... Cg4.
6. g3 és un tractament posicional que pot tenir un valor com efecte sorpresa. Les negres quedaran pitjor, si el seu joc és imprecís.
6. f4 pot conduir tant a un joc posicional com d'atac. El joc no és tan forçat com en les variants 6. Ag3 o 6. Ac4, ja que l'estratègia blanca implica una lenta elaboració de l'atac. Amb la directa resposta 6. ... e5 les negres poden equilibrar la lluita.
6. f3!? (Atac Anglès) i 6. a4 són alternatives inusuals a la sisena jugada blanca.

Principals practicants:
Fischer, Kasparov, Portisch, Gelfand i Nick de Firmian, entre altres.

UNA DE LES MILLORS PARTIDES DEL CAMPIONAT DEL MÓN 2007

V. Anand - A. Morozevich
Campionat del Món, Mèxic, 2007

Defensa Siciliana

En aquesta partida, disputada entre Anand i Morozevich en la ronda 9 en el Campionat del Món de Mèxic 2007, Morozevich empra per primera vegada en tot el torneig la Defensa Siciliana. Va haver-hi predominantment moltes Defenses Petrov (1. e4 e5 2. Cf3 Cf6) i Obertures Espanyoles (1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5), dintre d'aquestes últimes molts Gambits Marshall (1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5 a6 4. Aa4 Cf6 5. 0-0 Ae7 6. Te1 b5 7. Ab3 0-0 8. c3 d5).

1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 a6 6. f3

Entrant en el famós Atac Anglès, un sistema popularitzat en els anys 80 per mestres anglesos, entre ells John Nunn i Nigel Short.

6. ... e5

Aquesta jugada, que s'anomena el Forat de Bolelavsky, debilita la forta casella d5 però també expulsa el centralitzat cavall de d4 i guanya espai per a les peces negres.

7. Cb3 Ae6 8. Ae3 Cbd7 9. g4

Per expulsar el cavall de f6 i dominar la casella d5.

9. ... Cb6 10. g5 Ch5 11. Dd2

Preparant l'enroc llarg.

11. ... Tc8 12. 0-0-0 Ae7

Les negres preparen l'enroc curt, amb un joc complicat i dinàmic a ambdós flancs del tauler.

13. Tg1 0-0 14. Rb1

Retirant al rei de la columna c.

14. ... Dc7

El negre pressiona sobre la columna c.

15. Df2

Atacant al cavall de b6 i obligant-lo a definir les seves intencions.

15. ... Cc4 16. Axc4 Axc4

El cavall era molt perillós, per la qual cosa el blanc no desenvolupa l'alfil de f1, per intercanviar-lo amb el molest cavall.

17. Cd5

Recuperant la parella d'alfils.

17. ... Axd5 18. Txd5

Ocupa d5 i permet l'atac al peó d6 en accions futures.

18. ... f5

Buscant contrajoc al flanc de rei. Aquesta jugada és lògica, puix que si el blanc no pren hi ha un joc a la columna f i si pren desapareix el molest peó de g5.

19. gxf6 Txf6

Si 19. ... Cxf6 (amenaçant Cxd5 i Cxe4 simultàniament) 20. Dg2 (amenaça mat) 20. ... g6 21. Td3 amb avantatge i iniciativa de les blanques.
Amb 19. ... Txf6 es defensa d6, ataca f3 i proporciona al cavall la casella f4.

20. De2 Cf4 21. Axf4 Txf4

Ara el negre pressionarà sobre f3.

22. Td3 Dd7 23. Cc1 Tcf8 24. a3!!

Ara s'entén la misteriosa jugada 23. Cc1. Anand dóna un espai blanc al rei i projecta Ca2-Cb4-Cd5, situant-lo a l'Olimpi del tauler.

24. ... Rh8 25. Ca2 Dh3 26. Tg3 Dh5 27. Dg2

Atacant el punt g7.

27. ... Th4 28. h3 Dh6 29. Tb3!

Estova el peó de b7 obligant-lo a avançar o a disminuir la pressió sobre la columna f amb Tb8.

29. ... b5 30. Cb4 Th5

Morozevich tendeix a atacar en el flanc de rei amb Ah4.

31. Df1

Anand dóna una sortida a la torre perquè no vol que es quedi atrapada.

31. ... Th4

Amenaçant 32. ... Txe4 seguit de 33. ... Txf1.

32. Dg2 Th5

Morozevich ofereix l'empat amb la repetició de jugades.

33. Cxa6!

Anand opina que la seva posició és guanyadora i s'arrisca prenent el peó i evitant la tercera repetició de jugades.

33. ... Ah4 34. Tg4 Af6

Ara el peó de h3 està perdut i si el blanc el vol conservar ha de realitzar jugades repetitives 35. Tg3 Ah4 36. Tg4 Af6 arribant a unes taules.

35. De2

La dama deixa el flanc de rei i pressiona sobre el flanc de dama.

35. ... Txh3 36. Txb5 Ad8 37. Tb8 Df6 38. Cb4 Txf3 39. Cd5

Anand agrupa les seves peces de forma molt molesta.

39. ... Df7 40. Da6 h5 41. Tg2 h4?! 42. Dxd6 Ae7

Aquesta jugada és molt picardiosa.

43. Dxe5

Si 43. Cxe7?? Tf1+ i mat a la següent. Si 43. Dxe7? Tf1+ 44. Ra2 Dxe7 43. Cxe7 Txb8 guanyant.

43. ... Txb8 44. Dxb8+ Rh7 45. Dc7 Af8?!

Morozevich ofereix el canvi de dames considerant que el seu peó passat de h li donarà una bona carta, si no és de triomf almenys de taules.

46. Dxf7 Txf7 47. Tg4 Tf1+ 48. Ra2 Th1 49. e5 Ac5 50. e6 Rh6 51. Tc4 h3 52. Txc5 h2

El blanc no pot impedir la coronació del peó via 53. ... Ta1+ i 54. h1D+.

53. Ce3!

Amenaça la jugada salvadora 54. Cg4+ i 55. Cxh2, obligant al negre a coronar.

53. ... Ta1+ 54. Rxa1 h1D+ 55. Ra2 De4 56. Te5!!

I el negre va abandonar.
Si 56. ... Dxe5 57. Cg4+ guanyant.
I si 56. ... Da8 57. e7 De8 58. Cf5+ Rg6 59. Cd6 coronant i emportant-se la victòria a casa.

Defensa Siciliana

2007-10-10T19:54:00.000+02:00

Defensa Siciliana. (B20-B99)

Obertura semioberta.
Seqüència: 1. e4 c5.

Història:
Indiscutiblement, la reina de les obertures. El nombre de partides que es juguen amb la Defensa Siciliana és superior al de totes les altres defenses semiobertes juntes, i la seva popularitat sembla anar en ascens.
En l'era moderna la Defensa Siciliana ha sigut la defensa dels campions. Kasparov i Fischer es van proclamar campions mundials amb una devoció casi religiosa per la Siciliana, metre que tots els altres campions del segle XX la han emprat amb bastant assiduïtat. Unes altres lluminàries i campions nacionals també han quedat captivats pel mar de variants sicilianes, enriquint la teoria d'aquesta obertura amb una gran diversitat de plans i idees.
L'obertura es remunta a quatre-cents anys enrere. Va ser mencionada per Polerio en el 1594, rebent el seu nom actual en un manuscrit de Greco en el segle següent, probablement en homenatge de Pietro Carrera, jugador i teòric contemporani seu. El matx entre MacDonnell i La Bourdonnais, en el 1834, va ajudar en gran mesura a que el món dels escacs apreciés les virtuts de la Defensa Siciliana, que requereix certa subtilesa, doncs la seva estratègia no resulta evident a primera vista.

Plantejament:
Amb 1. ... c5 les negres prenen posició en el centre, impedint que les blanques situïn un duo de peons a e4 i d4. Els peons negres d i e seran avançats més tard, a fi de controlar caselles clau, però la seva presència entorn al rei li permet a les negres descartar qualsevol atac prematur. El pla més efectiu per a les blanques és l'avanç de Morphy d2-d4 (després de Cf3), guanyant espai i obrint línies. Després de ...cxd4, les negres disposaran d'una columna c semioberta per crear contrajoc, junt amb els seus dos peons centrals, que inicialment juguen un paper defensiu. Les posicions resultants són asimètriques, el que es tradueix en un atraient paisatge de desequilibris posicionals en el tauler. Sovint les blanques poden pressionar en una zona del tauler i les negres en una altra, com el típic atac blanc en el flanc de rei i el contrajoc de les negres en el flanc de dama. Així, les partides tendeixen a ser intenses, amb lluites ferotges i possibilitats de victòria per ambdós bàndols. Aquest joc vivaç, recolzat per la inherent correcció de la defensa, és la raó de la popularitat de la Siciliana.

Principals practicants: Fischer, Tal, Steinitz, Polugaievsky, Kasparov, entre tants altres. Qui no juga avui dia la Siciliana?

Obertura Anglesa

2007-09-30T10:25:00.000+02:00

Dedicatòries: Vidrerenc, psicoalai i andvid (Escaquejant).
Obertura Anglesa. (A10-A39)
Obertura de flanc.
Seqüència: 1. c4.

Història:
L'Obertura Anglesa rep el seu nom per associació amb el mestre anglès Howard Staunton, qui la va jugar en sis ocasions contra Saint Amant en el seu matx de 1843, així com també en l'històric torneig internacional de Londres 1851, tot i que ja havia sigut jugada abans (fins i tot apareix en els llibres de Lucena i Ruy López). Staunton i els seus contemporanis entenien moltes de les estratègies que avui coneixem com "hipermodernes". Però el desdeny de Morphy per aquesta obertura va fer que passés de moda, en un període letàrgic que va durar un segle. Alguns exploradors audaços, com Tartakower (qui la va qualificar "d'obertura del futur" quan ja ho estava sent del present), Rubinstein i Nimzovich, es van aventurar a emprar-la ocasionalment, abans de la Segona Guerra Mundial, però des de llavors l'Anglesa ha passat a ser mera rutina en l'escena internacional. Va ser adoptada per Botvinnik, Karpov i Kasparov en els seus triomfals matxs pel Campionat Mundial, i la seva elecció per part de Fischer, contra Spassky, en 1972, va causar sensació, ja que trencava amb la seva proverbial devoció pel peó de rei.

Plantejament:
L'estratègia de l'Obertura Anglesa es caracteritza per formacions de peons fluïdes i vigoroses lluites pel control del centre. Sovint les blanques, després d'aquest avanç inicial en el flanc de dama, seguiran amb el fianchetto del seu alfil de rei, en una temptativa per apoderar-se de les caselles centrals blanques. Les negres poden oposar-se a aquest pla, adoptant un esquema de la Defensa Siciliana amb colors invertits, o bé tractant de transposar a una obertura de peó de dama, com el Gambit de Dama refusat, l'Índia de Rei (1. d4 Cf6 2. c4 g6 3. Cc3 Ag7 4. e4 d6) o la Defensa Holandesa (1. d4 f5). L'alternativa independent és la Variant Simètrica (1. c4 c5), rica en possibilitats, que van des de contragambits i agressives formacions amb peó de dama aïllat fins a esquemes restringits però dinàmics tipus eriçó, a més a més de les tranquil·les i subtils maniobres que caracteritzen a la Variant Ultrasimètrica (1. c4 c5 2. Cc3 Cc6 3. g3 g6 4. Ag2 Ag7).
És natural tractar l'Anglesa com una Siciliana invertida, però els resultats sovint són sorprenents: línies principals de la Defensa Siciliana es corresponen amb fosques variants marginals de l'Anglesa, i viceversa.

Principals practicants:
Zukertort, Steinitz, Reti, Keres, Botvinnik, Tartakower, Smyslov, Fischer, Kasparov, Petrosian, Rubinstein, Nimzovich i Karpov, entre altres.